Una companya

Un relat de: Massagran

Ella és més aviat poc agraciada, més aviat avorrida, més aviat massa xerraire.

Té els ulls petits i d'un blau que fa joc amb el barret que duu, com una funda dels cabells, una xarxa sintètica que li engrapa la testa amb una gometa fina per a no contaminar les preparacions del laboratori.

Està embarassada des de fa uns mesos i des de fa els mateixos mesos que fa que està embarassada només parla del pis que s'ha comprat amb el seu xicot mentre fa gestos de dona embarassada, tancant-se la bata blanca per damunt de la panxa i es queixa que els pantalons de laboratori aviat no li cordaran.

Té la boca petita i els llavis prims. Les dents se li han revoltat i formen una mandíbula punxeguda on van una davant de l'altre com el grupet en cap d'una carrera de ciclisme, obrint-se cap a les puntes postriors.

Té un nas petitó i unes orelles com dos gomets de color vermell.
La resta són galtes. Galtes i front de pell blanca poc sana.

No prova mai de ser simpàtica o creu que el secret de la simpatia rau en el fet d'haver-se comprat un pis i parlar-ne durant tot el dia.

No sol riure, suposo que per prudència, per a que no se li escapés el cap de cursa de les dents taula de preparacions de cremes i emulsions enllà.

Pel matí vomita, com una bona embarassada i fa de les nàusees i el mal de cap l'excusa perfecte per asseure's en una cadira ben aprop del primer que s'ofereixi a ser informat sobre el preu abusiu que es paga per una cuina nova, una tapa de tassa de vàter o un armari amb portes de mirall.

Menja fruita a tothora, pren innombrables cafès i, tot i que ha deixat de fumar, cosa que li ha proporcionat uns calerons que ja ens han subvencionat unes cortines per la dutxa i una col.lecció de tovalloles per al bany així com un joc d'estovalles i tovallons per quan vénen les visites, de tant en tant birla algun cigarret d'algun company atenuat per la dificil tasca d'escollir el color d'una catifa per l'habitació.

Amb la joia de la bona nova s'ha comprat unes sabates de laboratori noves de color verd paquet-de-xiclets-de-poma-àcida plenes de foradets (ha de deixar respirar els peus per això de l'embaràs) i amb un pingüí a cada peu.

Mai no l'he vist vestida de carrer ni agafada de la mà del seu xicot, que encara no té nom però conec la distribució de les habitacions del pis, les idees per decorar l'entrada i el problema de voler una nevera un centímetre i mig més ampla que el lloc que li han deixat els manobres que han fet la cuina.

M'avorreix, no l'entenc la meitat de vegades que em parla i la seva veu a ràfegues i derrapades em posa nerviós.

Quan tingui la criatura marxarà de permís de maternitat i jo podré gaudir d'unes vacances pagades en aquest laboratori d'embarassades.

Comentaris

  • Magnífica descripció[Ofensiu]
    Anagnost | 11-05-2007 | Valoració: 10

    El personatge d'aquest relat, gràcies al magnífic retrat que ens en fas, esdevé absolutament repel·lent. Però, el bo i millor és que, d'alguna manera ens recorda, almenys a mi, alguna experiència personal. Qui no ha tingut un company/a de feina insuportable? No havia llegit res teu, però aquest relat m'ha agradat força.

l´Autor

Foto de perfil de Massagran

Massagran

18 Relats

34 Comentaris

21031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Qui sóc no té importancia.
Què sóc, m'ho diràs tu.
Com sóc, amb el temps canvia.
Per què sóc, això sí és fotut.

Però et dono quatre pistes de les que solem donar:

- Vaig nèixer amb la "democracia", el 6 de Desembre del 1978.
- Aficionat, entre d'altres coses, al cant, la literatura, el teatre, les llengües i les persones.
- La motivació per escriure me la va donar la incapacitat familiar de mantenir les coses al cap més de tres segons. El pare duia sempre un llàpis a la butxaca i algun paper i jo el vaig imitar.
- Escric quan estic molt content o quan estic ben desanimat. La resta de mesos sóc gairebé l'home més feliç del món.
- No tinc parella...i els meus amics no entenen perquè...jo tampoc.
- Per davant de tot: Gràcies.
- Per darrera: Ho sento.
- I mentrestant: un somriure.

El meu correu:
socasterix@hotmail.com