La mare

Avui estic malaltó.

Tinc febre i em fa mal el coll i un fred terrible només a la mà esquerra.

He decidit quedar-me a casa perquè la bicicleta m'ha passat factura.
Ma mare sempre em diu que no hauria de còrrer tant, que suo i després, amb un cop d'aire, puc encostipar-me.
I a més sempre tinc el costum de beure coses fredes.
No m'agraden les coses calentes...em fan mania.

La mare ho sap i sempre em té un brick de llet a la nevera, i un de suc de poma que m'agrada molt per esmorzar.

M'estima molt la mare i ha plorat.

Ha entrat a l'habitació i m'ha despertat.
-Fa uns mesos que no estas bé, rei, que et passa?

Mai la mare s'habia atrevit a preguntar-me res sobre la meva vida.
Algú li va explicar que les coses dels altres cremen i no s'han de tocar.

-Tornes tard a casa, no sabem res del què fas...i no tens aquella mirada que tenies abans.
On vas?

- Quedo amb amics, mare. tot el dia vaig corrent de la facultat a guitarra, a l'alemany i a la coral i als vespres m'agrada fer una cervesa amb ells.

-T'agraden els nois, oi?

Pensava que aquest dia moriria però li he somrigut i li he dit que sí.

Ha plorat, m'ha abraçat, m'ha dit que m'estimava com mai no havia estimat res ni ningú i s'ha culpabilitzat.

M'ha preguntat qui em va iniciar.
M'ha recomanat que visités un psicòleg.
M'ha dit que si creia que això era definitiu.
Que si prenc precaucions, que si surto per "aquests" llocs, que si s'han aprofitat de mi.
M'ha dit que el meu futur serà dificil.
Que ella entén i respecta els gais dels altres però que tenir-ho a casa...
M'ha preguntat pel meu germà.
Pel meu pare, si ell ho sabia (ell no ho sap)

-Ton pare fa temps que s'ho pensa però no m'ho diu perquè no em vol fer mal.

Ara la mare deu ser dins del cotxe preguntant-se què ha fet malament.

Però ha plorat i m'ha abraçat i m'ha dit que m'estimava amb bogeria i que li perdonés d'entrada qualsevol cosa que pogués dir o fer malament.

I jo també me l'estimo.

I ploro.

Avui sóc una mica més amo de mi mateix.
He crescut i n'estic orgullós.