Meteorologia i susceptibilitats.

Aquest home gros i de posat setciències ha fet el pronòstic mentre una alenada de fum de tabac ros dolent es barreja amb les seves paraules sortint per tots els orificis superiors excepte per una de les fosses nasals que deu estar presuntament atapeïda de mocs:

-Avui plourà.

I després ha mirat finestra enfora, saltant del cendrer al cel sense fer cap consideració a la meva mirada que, de fet, arquejades les celles, ve a dir-li que el comentari em sorprèn pel to de sentència que ha proferit.
I com si hagués interpretat la meva incredulitat afegeix:

-Les orenetes volen baix. Saps el que és una oreneta?

He fet veure que no el sentia i he canviat de tema.
Bé, més aviat m'he afanyat a apagar el meu cigarret a la meitat i abandonar la meva pausa de mig matí per no haver de respondre a la seva pregunta ofensiva. Què s'ha cregut aquesta bèstia prepotent de cent cinquanta quilos, que sóc un ignorant?

No el conec de res. Treballem junts des de fa uns quatre mesos i només compartim estones de cigarrets a mig matí i abans de plegar.
És un paio que a primer cop d'ull em va semblar extrany i a segon cop d'ull, basant-me en la dieta d'aprimament que segueix a base de verduretes de tota mena i coloraines i elevades dosis de pa amb mantega (diu que no menja greixos durant la meitat de l'any i així es manté, l'ignorant), vaig acabar de sentenciar que el tio tenia una capacitat intel.lectual indirectament proporcional al seu volum.

Preguntant, algú em va dir que és un amant de la cervesa i que toca la guitarra (música folk) i fa concerts pels bars de baixa estrofa de la ciutat, com no podia ser d'una altra manera, vaja, un friqui de collons.

És curiós com els homes som d'incrèduls, ja no en les sentències dels altres sinó en les pròpies perquè després de l'avanç climatològic de previsió per aquest vespre, tornant al meu lloc de treball en aquest miseriosa habitació sense finestres, al cul del departament i davant de l'ordinador, m'he conectat a internet per comprovar si la predicció era certa.
Evidentment no. Fa un dia de primavera esplèndit, estem a uns 29 graus, no hi ha ni un núvol penjat damunt la ciutat i fa un vent d'intencions calentes i despentinadores.

Encara me l'he creuat un parell de vegades al passadís i m'ha dirigit un cop de cap amb una mirada de tanc perdonavides, d'aquells que no deixen anar una bomba perquè no estan d'humor de matar gent, com el de la fotografia famosa que s'està aturat, canó trempat enlaire, davant d'un homenet sense sabates que pretén barrar-li el pas.

Ara m'estic assegut davant l'ordinador a casa, desfogant les meves ires cap a un personatge que s'ha atrevit a titllar-me de tonto del cul i que m'ha regalat la oïda amb les seves frases proverbials.

Cau un xàfec de Cal Collons.
Amb l'última tronada se'm han eriçat fins els mugrons i he hagut d'empassar una densa massa de mocs, orgull i pedanteria coll avall.

Me cago en els meteoròlegs de pacotilla que fan les previsions a internet!