quina imaginació que tenies eh pare!
;)
un petonet!

Tens tota la raó del món quan dius que el romanticisme no està passat de moda!

Jo és que escric el que sento, i potser si que em queda després un poema molt romàntic, però no és pas la meva intenció!

Un peto company i gràcies pel comentari!

He llegit el teu comentari, gràcies! :)

Aquest text m'ha semblat genial!
M'agrada la comparació que fas de la teva pasiència amb les oandes del mar que al final van desgastant mica en mica la roca, com també la teva pasiència es va acabant...

Una abraçada company!

ara acabo de veure que també publicaves.
Quan pugui tindre el gust de llegir-me els teus relats ;)

un peto nena!

espero que tornis ben aviat!
:)
un petó i guia't sempre pel cor!

nenaaa!
acabo de veure el teu cvomentari!
jajajaja.
feia molt de temps que no entrava en el mon de relats en catala!
en fi...
ara quan acabi la sele haviam si m'inspiro i escric alguna cosa de bo.
Es que ara ultimament només escric per una persona... i ho escric directament a mà i li dono i ja esta, no tinc ni una copia per mi.

Doncs res,
quan pugui estarè encantada de llegir els teus relats ;)

un peto bonica!


Marta.

Amiga Ainoa, aquesta història d'amor amb final trist m'ha arribat al cor! Llàstima que al final no fós feliç, però sinó seria una mica fantasiós, com els contes que llegim quan sóm petits, ja que ens volen fer creure que les històries d'amor són sempre en finals al·legres, i tu has demostrat que no sempre és així.
Et felicito pel relat i per els comentaris que em fas, que m'agraden molt i t'estic agraïda!
Que et vagi tot molt bé amiga Ainoa!

Un poema senzill i tendre seria un regal molt valiós...
Tèns tota la raó del món, que tothom agafai un exemple del teu poema, i que ho apliqui...
La teva poesia és ple de tendresa i de veritat... continua així!!
Accepta el meu petò com un regal senzill i tendre...

Doncs si, sembla mentida però aixó li passa a tothom... Ningú és perfecte, i tothom li troba algun inconvenient en el seu cos... i tu ho has reflectit en aquest poema, felicitats!!

Eissss... quina passada!!! és guapíssim aquest relat!! M'ha encatntat!! Són unes paraules tan tendres les que utilitzes tu... sembla que la poesia s'hagui inventat perque una persona com tu n'escrigui....continua aixi!!!
Vinga, un petonàs sota la Lluna Plena...

Tothom vé d'un somni, i tothom ha de viure en aquest somni, que està dins d'aquest món (encara que hi haguin coses dolentes, però també hi han coses, com és el cas d'aquest poema).
Moltes felicitats! Petons

M'ha agradat molt la teva poesia. Perquè cada vegada que dues persones s'estimen, doncs fan i senten el que tu has volgut explicar en aquest bonic poema. Moltes felicitats! I també, moltes gràcies per els comentaris que m'has posat, m'han servit de molt ajuda. Et farè cas, i quan escrigui 1 altre poema, doncs intentarè no pensar tan amb la ritme, i si em surt malament, doncs ho estriparè i t'ho llençarè el cap (com tu ho has dit, jeje)
Vinga, molts petons, espero poder coneixet millor a travès dels teus poemes, que m'encanten! Segueix així!

Hola Ainoa!! Primer de tot felicitarte per aquest poema tan bonic, que m'ha tocat al cor. I també , donar-te les gràcies per fer un comentari de la meva petita redacció. Moltes gràcies. Com que sóc nova en aquesta pàguina web, és la primera vegada que escric i valoro a algú. Espero publicar moltes més coses, i espero que també opinis!
Bueno, continua escrivint, noia, que arribaràs molt lluny!
Una abraçada

Moltes gràcies per haber-me dedicat un poema tan bonic com aquet... No saps l'alegria que em dóna veure'l i llegir-lo, i que l'altre gent també ho pugui llegir i que li agradi... Molts petons de la teva filla que t'estima, Marta!!!