Ho deix

Un relat de: NoKia

Em giro vers el silenci; rei que sobrevola la cambra, la casa.
Aquesta descansa ja sense olor, és morta. Tan morta com jo, que estirada al llit m'amago entre tenebres i bloquejo la llum que intenta penetrar.
Descanso en el meu bressol, allò que havia estat la més plena manifestació d'amor dins aquest sarcòfag.
Els llavis tasten el gust de la sang, i els meus ulls són dues perles que volen alliberar-se en el mar, sense lluitar contra vent i marea.
Suposo que milers d'éssers riuen i ploren allà fora. Són quelcom. Viuen.
Però saps, jo ja no.
És per tu que desapareixo, que deixo de lluitar contra l'aire i la mar, és per tu que em trenco i em desfaig. I quant em moro de ganes d'abandonar-ho tot i sortir a la Terra, i respirar.




Però aquí plego,
amb la vida, i amb tot.

Comentaris

  • mmm...[Ofensiu]
    El follet de la son | 02-06-2008

    Pots publicar tranquil·lament, perquè tingues per segur que no veuràs ni un cèntim!

  • El follet de la son | 14-05-2008

    Ja has dit el perquè tu mateixa!

    No serveix de res!

  • tres punts apart[Ofensiu]
    El follet de la son | 14-05-2008

    No em em crec cap ni una d'aquestes paraules. Temps enllà sabràs perquè.

  • gypsy | 19-04-2008 | Valoració: 10

    és lúcid i profund. Desprén un amor soterrat per la literatura, en la seva bellesa més austera.

    Una abraçada!

  • és profundament[Ofensiu]
    ANEROL | 21-07-2007 | Valoració: 10

    formós. Et segueixo

  • nokiaaaa![Ofensiu]
    marteta89 | 22-05-2007

    ara acabo de veure que també publicaves.
    Quan pugui tindre el gust de llegir-me els teus relats ;)

    un peto nena!

  • OlgaglO | 08-04-2007 | Valoració: 10

    Acceptar el dolor, viure el dolor per deixar-lo anar. Morir per renéixer, les mateixes però no exactament les mateixes. Cada mort és una nova oportunitat.
    Mai t'havia llegit fins avui, desitjo poder anar-ho fent. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NoKia

NoKia

31 Relats

179 Comentaris

47000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño
con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)




quelcom:

cp__nokia@hotmail.com