Nit de Lluna Plena

Un relat de: marteta89

Oh, nit traidora,
les estrelles m'han maleït,
i per això he sentit
l'amargura d'aquesta nit.

Les meves llàgrimes han dit,
tot el que sento dins.
Ningú està amb mi,
i per això les estrelles m'han trait.

Però una llum blanca
m'obre un nou camí
perquè les meves llàgrimes ha besat,
i m'ha ajudat a no sentir aquesta soledat.

Oh, Lluna Plena que il·lumines
uns ulls plorosos que brillen.
Oh, llum Angelical,
de tu jo m'he enamorat!

Comentaris

  • es molt tendre[Ofensiu]
    AINOA | 06-02-2005 | Valoració: 9

    Hola Marteta:
    Es escrit un relat molt bonic i plé de tendressa.
    Mágradat molt maca, segueix aixi.
    Una abraçada.

  • vigila...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-01-2005 | Valoració: 9

    que hi ha llops... transformats en lluna plena je je je veig que t´has enamorat de la lluna, del seu raig protector que il-lumina nits de soletat, de melangia... i que d´un moment a l´altre, ELLA, la lluna es pot reencarnar en un noiet wapo que eclipsarà les estrelles...
    molt bé, marta... vora Sitges, vora el mar... la lluna brilla més que en altres llocs... i t´ha inspirat un poema.
    ptons i una abraçada... i... si té èxit l´estratègia del poema al pare... shi.... ja m´avisaràs... el carnestoltes brillarà si tu hi ets je je je

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: