Llum en un camí fosc

L'Helena arriba a casa seva després d'un dia molt esgotador per ella. Entra a la seva habitació, i es deixa caure sobre el seu llit.
Ja no li queden forces per continuar el llarg camí que li ha tocat viure en aquesta vida.
Aleshores, és quan comença a recordar com era abans la vida al costat de la persona que més estima.
L'Helena va recordar la nit en que l'Albert se li va declarar. Va ser una nit màgica, que només de pensar-hi, ja se li posava la pell de gallina.
L'Albert va portar a l'Helena a sopar en un restaurant, i després, la va dur en un lloc preciós, on es veia tota la població en miniatura. I així, l'Albert li va demostrar tots els seus sentiments, i va ser quan va arribar el moment més dolç de la nit, perquè l'Helena va rebre un petó dolç i humit. I en aquell precís instant, va saber que l'Albert la faria feliç i especial.
L'Helena va començar a plorar. Ho havia perdut tot. Ha perdut les ganes de viure, ha perdut el somriure, ha perdut totes aquelles tardes que eren tan especials per ella, ha perdut el sentit d'escoltar música romàntica, i fins i tot, ha perdut les ganes de plorar.
Es va girar cap a la finestra per veure la foscor de la nit, i és quan va veure clarament que el seu cor estava igual de fosc.
Va tancar els ulls per recordar tots aquells moments tan especials. Es recordava perfectament de cada mirada, de cada paraula tendre, de cada petó, de cada suspir, de cada abraçada i de tot l'amor que hi havia.
Perduda en el camí fosc de la nit, l'Helena es va adonar d'una cosa molt important. Es va aixecar ràpidament del seu llit i se'n va anar cap a la finestra. A l'Helena li va cridar l'atenció el que veia. Veia que del mig de la foscor, i sortia una clariana de llum.
Va sonar el telèfon, i l'Helena va anar corrents a agafar-lo. Era la seva amiga Raquel, que estava preocupada per el seu estat, i és quan la va començar a animar. Van estar xerrant durant una bona estona, i al final, van quedar per sortir la nit següent.
L'Helena estava més animada, i ja no estava tan trista com abans. Va tornar cap a la finestra de la seva habitació, i és quan ho va entendre tot. Aquella clariana de llum que abans havia vist, eren els raigs de la lluna que acabava de sortir, i al costat de la lluna hi havia moltes estrelles.
I realment, l'Helena s'ha sentia així. En el camí de la seva vida acabava de veure la llum que la guiaria pel bon camí, i dins d'aquest camí, també hi veia unes petites llums, que significaven que no farà el camí de la vida sola, perquè sempre hi haurà algú que estarà al seu costat per ajudar-la en els moments més difícils de la vida.