Igual que tu, he sofert una perdúa molt estimada. Em va costar, perquè sembla que mai ha de passar. Et dóno forces des d'aquí, és díficil de superar. Un relat molt dolç i emotiu.

Sóc una enamorada del cel i les seves magnífiques transformacions, el teu poema, bonix i senzill, em recorda les estones que passo mirant el cel bonic, el meu cel bonic com deia de menuda. Felicitats pel teu treball!

Em recorda una novel·la on un personatge deia: Però si jo sóc molt modesta! Molt més modesta que el meu marit!, quin riure em vaig fer igual que amb el teu! Realment, una cítica aguda a la falsa modèstia.

Tot i que ja han passat anys, gràcies pel seu comentari. Vaig haver d'abandonar la pàgina per motius que no venen el cas, però m'ha alegrat la seva crítica. Espero poder publicar més relats i rebre crítiques tan bones com dolentes. Gràcies, altre cop,- és important donar gràcies- per la seva crítica