De la llum

https:/

https:/

Ara que sembla que comença la tardor i anem cap al fred, ara és el moment de llegir aquest poema i escalfar-se una mica, encara que parli de l'aire fred com un fuet. Presagia calor amb els colors de l'aire. El toc final de les pomeres és cent per cent poètic. He gaudit molt llegint un poema així en un dia així (i això que m'encanta la pluja!). Una abraçada.

Aleix

Llum que tot just comença a escalfar la terra, a fer despertar la natura i anunciar la primavera que s'apropa, presagi de vida, de resurrecció. Un bell poema, ple de sentiment i de simbolisme. Quan l'hivern arriba a la seva fi és l'hora de l'esperança i la il·lusió més grans. Moltes gràcies!

Sóc una enamorada del cel i les seves magnífiques transformacions, el teu poema, bonix i senzill, em recorda les estones que passo mirant el cel bonic, el meu cel bonic com deia de menuda. Felicitats pel teu treball!

"Quan es fecunda l’embrió de vida
i el silenci és amorosit i clar."

Que delicat és tot en aquesta època. M'encanta l'hivern. El fred em fa sentir viva. Però cada any espero amb els braços oberts la primavera.

Et felicito.
Continuo pensant que llegir-te és un plaer.

Polpa

Certament, és a finals d’hivern quan tot comença a generar optimisme. La llum, cada cop més diàfana i el dia, cada cop més llarg. Però, també, com molt bé dius, encara els fuets de l’aire i la indisciplina dels núvols ens martiritzen per fer-nos més apetible el canvi que ja s’apropa. I la natura, impacient per recobrar la seva vitalitat, es mostra agosarada davant el gebre que no acaba de desaparèixer del tot. Justament aquesta incertesa converteix el moment en especial i emocionant.

M’agraden les imatges que has trobat per arrodonir aquest poema, breu però intens.

Si et ve de gust, et convido a llegir un sonet que vaig escriure l’any passat, més o menys en aquesta època, que tocava, si fa no fa, el mateix tema:Llàgrimes de gebre.

T’aniré llegint.

Raül

I el sol que hi acompanya. Per a mi, el que més bona escalforeta dóna de tot l'any (i això que em fa taques).

Mena

..però ara m'han entrat ganes de fixar-me, si que noto molt el canvi de juliol a agost i d'agost a setembre.I em deprimeix el canvi a destemps que darrerament es quasi sempre.
La teva frase de les pomeres que s'abracen , m'encanta!!