Als braços del meu àngel

Vaig obrir el meu primer cotxet a la teva falda. Aquell cotxet blau marí de senyoreta va representar la il•lusió d’aquells moments. Brillava un sol càlid i bonic. Passejant amunt i avall per l’estret, però, llarg passadís, m’esperaves, sentada al balancí, amb els ulls feliços, per jugar a nines i retornar al temps perdut. Teixíem temps de silenci i pau. Entestada a ensenyar-me a teixir, vam rendir-nos al tercer intent. Mes, no et vas enfadar, ni em vas renyar pas, sinó que em vas agafar i seure’m a la falda. Vèiem el pas de la gent, embolicada amb mil capes, tot menjant xocolata. Feia fred, molt fred, l’estufa ens escalfava, però era la teva abraçada el que m’abrigava. Als teus braços, dolçor i silenci.

Recordaves la fam, la guerra, l’afusellament i les pèrdues de la vida. Ploraves dins teu per tot el viscut. Sota la pluja, arbres, camí, silenci, vides llunyanes.
Sols m’explicaves la bellesa de la mare i la senzillesa del dia dia. Però no entenia aquell silenci, aquell silencia d’hivern, irromput per paraules senzilles i tendres…
Passaren els anys i ja ho vaig entendre tot. Cada cop sorties menys, però et venia a veure corrents. Et regalava flors i poemes, tot amb dolços que ens menjàvem d’amagat. Guardo aquella il•lusió de flors dins meu. Tot aquell blau encès i el murmuri del carrer. La teva dolça veu em cuida. Veu dolça per al Jordi i per a mi. Els teus ulls, abnegats de llàgrimes, veuen aquell nen -massa maco per ser nen- a punt d’anar a la universitat. Al llindar de tot, aquell nen fred i dur va convertir-se en algú per estimar. Sento el teu orgull, l’orgull d’haver construït una família forta i maca. Una família que continua creixent.

Toco el piano, regal teu. Toco el piano a poc a poc, una senzilla melodia, sabent que ets al meu costat, ballant amb l’avi, que tant el trobaves a faltar. Tornen els envelats, els envelats d’aquells temps durs, però la música i la nit et fan feliç i somrient. Bonica, bonica per sempre.

I el temps havia deixat d’existir. Havies vist el cel, i el cel estava ple d’imatges que havies vist sovint. Vas alçar el vol.