Padrí.

Un relat de: Marteta
Padrinet meu, la teva ment mai es tancarà.
Dim que mai oblidaràs res del que em contes, ni dels temps de fam ni dels que van ser per tu més feliços.
Dim que no padrí, que cada divendres em contaràs mentres dinem qualsevol fet de la teva vida que tant m'agrada que contis.
Dim que tampoc esborraràs tots aquells moments de quan jo era petita, quan com tu deies ''tenia el cap tan petit com una taronja de les vostres''. Dim-ho. Conta'm més coses. Com era la teva mare? Com veus als joves d'avui en dia?
Una cosa se ben certa, res és com abans, i sé que mai hauries pogut arribar a imaginar-te una vida com la que ara vivim, amb la que fent una trucada ho pots tenir tot i més.

Dim, padrí, que mai t'oblidaràs de mi, de la teva neta que sempre et sent i t'escolta, la que abans plorava en els teus braços i la que poc a poc s'emociona amb les teves historietes.
Et diuen pesat, i sovint diuen que canses a la gent amb les teves repetides paraules... no s'anadonen que no fan més que estar plenes de saviesa? I m'agrada, m'encanta, o millor dit, m'encantaria que jo a la teva edat fós així. Senzill, xerrador, encantador.

Et dic padrí, que si em dones permís contaré la teva història i la de molts altres, sense escriure-la, amb paraules, directes des de tu i dirigides al món, tan ignorant com tu, com jo,... amb l'únic fi d'aconseguir un poc més de maduresa en els fets i una prèvia meditació a aquests.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 08-05-2013 | Valoració: 10

    M'ha fet esbossar un somriure recordant les batalletes que explicava i encara explia (també a vegades fent-se pesat) el meu padrí! L'estimació dels padrins és única moltes vegades molt més fèrria que la dels pares! Et felicito pel relat o assaig o com li vulguis dir al que escrius :)
    Edgar

  • Dolç[Ofensiu]
    Marta | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Igual que tu, he sofert una perdúa molt estimada. Em va costar, perquè sembla que mai ha de passar. Et dóno forces des d'aquí, és díficil de superar. Un relat molt dolç i emotiu.

  • Eloi Miró | 02-04-2013

    I no m’agrada M’ENCANTA!!

    Eloi

  • Tendre i bell! [Ofensiu]
    Eloi Miró | 02-04-2013 | Valoració: 10

    Tendre i bell, el record que volen els nostres avis que resti dins els nostres cors per sempre. Sovint no apreciem la seva estada a la terra, al nostre costat, però és en el moment que marxen que ens adonem de com ens estimaven i de com ens els estimem.
    La meva experiència va ser amb la meva iaia. Quan era més petit poques vegades havia volgut anar a veure els avis... sovint em queixava quan el pare em deia: . Jo li deia que no, que volia jugar a l’ordinador, continuar mirant la tv, continuar llegint o continuar “fent deures”. És curiós però a mida que es va anar acostant els seus últims dies vaig anar descobrint una altre iaia, una iaia diferent. Després de que fes el traspàs vaig començar a recordar els cents de moments que vaig perdre i els altres que vaig ser a temps de rectificar... (mai oblidaré totes les vivències que vaig poder apreciar poc abans que ens deixés... com l’escena de “el meu hermós: l’últime petó visible/ és un dels meus relats/ (va ser l’última vegada que vaig veure junts les avis!))
    Ui, com m’he enrotllat... és que aquest tema em posa tendra i em dóna molta corda!!! Jajajaja
    Una abraçada Marteta (i gaudeix-lo tant i com puguis el teu padrí)
    Eloi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96