Route 66

Digue’m que és la llibertat i la joventut fonent-se sota el sol ardent.
Una dolça carretera

George va pujar a la seva Harley i s’enfila a la mítica Route 66. Era lliure. Simplement lliure. Lliure dels maleïts problemes de Brooklyn i del fum de Manhatan. Ara inspirava el dolç aire de la llibertat
Va augmentar la velocitat com si volgués fugir de les paraules del seu pare, del jutge, del psicòleg... “Tard o d’hora deixaràs de ser jove” “ No seràs sempre un rebel, George”... Ell ho volia. És tan dur fer-se vell sense cap causa... Volia dóna’ls-hi una lliçó, que el deixessin en pau, però mai es separaven d’ell . Li dictaven normes, el renyaven. Però no li feien el més mínim efecte.
El sol brillava fort; era juny. En aquesta època un noi normal de la seva edat es prepararia per la universitat i presumiria d’anar a Harvard, Yale o Brown. George no hi volia anar o potser no ho sabia. Mai li havien plantejat aquesta oportunitat, però una cosa estava clara; era més fort que ells, encara que entressin a la universitat. Ells han tingut accés als plaers de la vida i a Harvard, des del dia que van néixer; George en canvi, ha necessitat ser fort i rebel•lar-se contra son pare i les autoritats. Ara pagava el preu: un viatge a la llibertat.
Va somriure i enmig de la velocitat va posar American Pie. No sabia que li esperaria al final del camí, però això no el preocupava. Quina necessitat hi ha de preocupar-se del futur quan sents el so de la llibertat fregant-te a la cara, quan saps que el cel mai deixarà de ser blau?
La nit va arribar i es va allotjar a un motel . Trucà a casa. La mare plorava i li suplicava que tornés, el pare cridava i estava enfadat. Va penjar. Estimava a sa mare i la protegia dels atacs del pare En canvi, ell depreciava a en George, perquè al seu costat es sentia dèbil i ignorant. Sempre li prohibia sortir de festa; però no podia evitar les ganes i les il•lusions de la joventut. El noi fugia i hi anava. Ningú li podia impedir. Li va vindré al cap Marthe, sa germana petita. Li encantava veure com son germà s’arreglava cada dissabte a la nit. L’endemà no li deia res però sabia que havia sigut feliç per un moment. Potser és aquest el poder de la joventut: ser realment feliç per uns instants. Ser capaç de tindré el món als teus peus. Es va adormir pensant en aquelles nits, en que era el rei de la pista. Les noies li somreien i volien ser estimades per ell, però no podia evitar que un amor de dissabte només durés fins diumenge.
La sirena de la policia el va despertar. Va marxar d’amagar va fugir amb la Harley. El van seguir. Se’l volien endur a la presó. Se’l volien endur perquè deixés de ser jove L’aire era gelat i l’ofegava, però era valent. La por el volia dominar, però la va evitar. Sentia el so de les sirenes i va augmentar la velocitat. Va entrar a un camí on el cel era realment blau.

Vaig fer una promesa.... Que seria per sempre jove...