Sí, realment ser home o dona és un pur atzar de la biologia, necessari per a la perpetuació de l'espècie.
Les diferències que comporta aquest fet, hauria de quedar claríssim des del primer moment, que no han de perjudicar un dels gèneres.
Qualsevol perjudici, hauria de ser compensat, no via una discriminació positiva legal i artificial, sinó amb una discriminació igualitària assumida per tota la societat com a natural. Òbviament, la llei sí que ha de penalitzar qui discrimini, però l'argument coercitiu no hauria de ser el primordial.
Per arribar a aquest estatus just de la igualtat, cal cultura, caldria que tots els nens del nostre país, a l'escola, des de petits ho assumissin, que se'ls ensenyés a detectar qualsevol discriminació o prejudici.
I no penso tant en el tema importantíssim de les discriminacions laborals, sinó en el que veig a vegades de prop, de les asimetries en les parelles per raó de gènere, que malauradament les he vist força cops entre els meus alumnes, encara adolescents. La discriminació personal, arrelada a la ment de moltes persones, és el veritable enemic a combatre.
Aquí, deliberadament, he emprat el que alguns anomenen llenguatge sexista. No, no ho és, és llenguatge ortogràficament correcte, sorgit d'una societat anterior tot el masclista que vulguem, on “nen” no porta marca de gènere, o sigui que es refereix a ambdós sexes, i “nena” sí.