Càlida Neus (4): Sóc tu i tu ets jo

Un relat de: Lledonera
❀ ❀ ❀ Sóc tu i tu ets jo ❀ ❀ ❀

Ara em tocava a mi donar-li plaer a ella. D’entrada, vaig pensar en imitar-la, però quan es va adonar de la posició que em col·locava, que era per a besar-li els pits, em va dir:

―Em faria il·lusió una cosa. Vull ser tu i que tu siguis jo.

―No t’entenc Què vols dir?

―És que m’he explicat d’una manera horrorosa. M’agradaria que m’abracessis per l’esquena, i que amb les teves mans em fessis a mi el que et fas tu per a donar-te plaer. Llavors, pensaria que jo sóc tu masturbant-me, i que tu, o almenys els teus braços són els meus donant-me plaer.

―Uii, m’agrada. O sigui que vols sentir el mateix plaer que jo em sé fer quan estic sola?

―Sí, m’encantaria, és una manera de comunicar-nos experiències més enllà del mer plaer físic que em puguis donar.

Es va posar a la meva esquerra i es va girar.

―Millor posem-hi un coixí perquè puguis passar el braç per sota de la meva cintura sense que et pesi… ―em va dir una mica prosaicament.

―Sí, bona idea ―vaig contestar mentre ho feia.

Li vaig passar el braç esquerre per sota la cintura. Ara, el cap em quedava molt tort, o sigui que el vaig recolzar a l’altre coixí. La meva boca va quedar entre els seus omòplats. La vaig besar.

Vaig posar-li la mà esquerra sobre un pit. La dreta, plana, va aterrar sobre el melic i va començar a baixar entre carícies i petites premudes. En arribar al ventre, va començar a descriure cercles fins aturar-se al mont de venus que li vaig estrènyer suaument.

―Espera, perdona, si vols que t’ho faci exactament com més m’agrada a mi, necessito una cosa ―vaig dir mentre la deixava anar sense donar-li temps a negar-s’hi.

Em vaig aixecar del llit, i, a les fosques perquè no es perdés la màgia, vaig buscar a les palpentes el meu estoig, i dintre d’ell, un tub de vaselina aquosa. Sí, segur que era aquest, el de dentifrici l’havia deixat al lavabo i, a més, aquest tub no feia olor de menta… Em vaig posar una certa quantitat de vaselina sobre les puntes dels dits mig i anular.

Amb precaucions per no tacar res, vaig tornar al llit i la vaig tornar a abraçar. Es va estremir, no sé si perquè em va notar més freda, o per l’emoció que va sentir en tocar-nos altra vegada.

La mà dreta va buscar la seva vulva. Els dits índex i menovell ―sense pasta― van manipular per a obrir els llavis majors. Els altres dos dits van deixar la vaselina a la part alta, just sobre el clítoris.

El flux, també és lubrificant, però la vaselina manté la suavitat fins al final, sense posar-se aspra ni assecar-se. Amb la calor del seu cos, semblava gairebé un líquid quan vaig començar a acariciar.

És el mètode que m’agrada a mi, millor dit, un dels mètodes que m’agraden a mi, que en tinc molts. Els dos dits sobre el clítoris van començar a descriure cercles de petita amplitud, gairebé sense prémer. La Neus es va relaxar en una postura molt receptiva, l’altra mà, mentrestant, anava grapejant el seu pit esquerre. Jo amatent a fer exactament el mateix que si m’ho estigués fent a mi.

M’agrada que aquesta etapa sigui llarga i suau, que pugui tenir les meves fantasies mentre els ditets van mantenint l’estimulació.

―Neus, precioseta, t’agrada?

―Clar, però més m’agrada que siguis tu ―i es va agitar de manera que les seves natges van fregar sensualment el meu ventre― ara sóc jo que m’he convertit en tu que s’està masturbant, i el plaer que has sentit tu altres vegades m’està ara passant íntegre a mi.

―T’ho faré suau, suau, constant…

―Sí, sí. Ets un amor o sóc un amor, perquè tu ets jo i jo tu…

Molta estona vam estar així, amb alguna frase tendra de tant en tant.

Quan notava, especialment per la tensió dels músculs del cul de la Neus contra el meu ventre que l’excitació era forta, potser afluixava una mica la pressió dels ditets, però mantenint el moviment i la velocitat.

La Neus, concentrada en el plaer, cada vegada parlava menys. Jo seguia i seguia incansable.

Vaig començar a notar l’agitació preorgàsmica d’ella. Quan em masturbo, és molt fàcil copsar aquest punt perquè hi ha aquella caloreta interna que es va convertint en foc, però ara ho deduïa per alguns petits moviments inconscients que la Neus feia. Cada vegada més freqüents.

Quan semblava que els moviments esdevindrien continus, els dits es van aturar sense perdre el contacte amb el clítoris. Amb això, la Neus es va poder relaxar ràpidament, però al cap de molt poca estona ―el meu truc és contar fins quinze mentalment― els dits van continuar la seva feina. La vaselina encara funcionava, fent que llisquessin amb molta suavitat. El clítoris de la Neus havia augmentat ostensiblement de mida ―d’entrada, ja era força més gran que el meu― i jo ara intentava evitar tocar-li gaire la punta, per a no disparar-la massa aviat. Tal com m’ho faig jo… Sí, ella era jo…

Al cap d’una estona, vaig tornar a notar els símptomes d’un orgasme imminent, i em vaig aturar de nou. Contar a quinze. Continuar.

Cada vegada, la Neus trigava menys en aproximar-se al punt de no retorn, cada vegada, trigava més a relaxar els músculs quan el meu dits aturaven el seu moviment sense deixar de tocar-la. Només de pensar que ella estava gaudint d’allò que a mi m’havia fet gaudir tantes vegades, em donava un plaer immens, el plaer de compartir, que estava adonant-me que podia superar el físic.

Fins que va arribar una cop, que en arribar a contar a quinze, encara estava en plena tensió. Ara venia la segona, i més important fase.

Els dits van tornar, un cop més, a fer els seus cercles, i, aquest cop, van aparèixer instantàniament els signes precursors de l’orgasme. No, aquesta vegada no em vaig aturar, sinó que, simplement, em vaig posar a anar poc a poc, molt poc a poc, però fregant i estimulant de manera constant i suau.

La Neus va esclatar. Amb la mà que tenia al seu pit la vaig estrènyer molt fort, l’altra seguia i seguia mentre li continuaven les convulsions de l’orgasme. Cada vegada més curtes, cada vegada més espaiades.

Però abans que se li acabessin, els dits van augmentar la pressió i la velocitat. La Neus va entrar altra vegada en èxtasi. I una altra cop, i una altra… fins que el seu cos ja no va ser capaç de suportar més explosions de plaer i es va regirar tot apartant-me la mà, més o menys inconscientment. El que jo vaig experimentar, amarrada a ella, notant cadascun dels seus estremiments, no va ser un orgasme en el pla físic, però en el mental gairebé, em va semblar com si l’orgasme també l’hagués tingut jo a l’hora, un sol orgasme les dues, perquè en definitiva, en aquells moments, ella era jo, i jo era ella.

Com desprès de lleparme ella havia fet amb mi, ara jo la vaig girar i la vaig abraçar. La sentia excitadíssima, però amb més ganes d’abraçar que de continuar amb més orgasmes. La Neus panteixava:

―Que fort! Que fort!…

Jo l’omplia de petons, ella, a cada bes, augmentava la força de l’abraçada.

―Ohhh, com he quedat. Que fort! ―anava repetint.

―T’estimo, precioseta ―vaig començar a dir-li floretes en seqüència, tot sentint que les paraules generaven emoció en ella―, dolçor, amoret, suavitat, bonica, noia sensible, tendresa personificada…

Mil vegades havia pensat en aquestes paraules sense tenir ningú a qui dir-les. Mil vegades les havia dit a una amiga imaginària. Ara m’estava rescabalant.

―M’aclapares amb tanta floreta. Te les retorno totes, encara que sigui incapaç de dir-les tan seguides. Saps què vull ara? ―em va dir.

―No, digues.

―Que ens adormim així, tal com estem, despulladetes i abraçades. I en somnis, continuem fent l’amor. I si una de les dues es desperta, que toqui a l’altra sense despertar-la, on i com vulgui.

―Sí ―vaig respondre.

No va dir res més, es va deixar caure dins meus braços, com si s’hagués adormit instantàniament, però segurament encara desperta. Jo la vaig imitar i vaig restar una estoneta fent-me la dormida, mentre pensava en el que acabava de passar.

Una vegada més vaig gaudir d’abraçar el seu cos nu, i, quan quasi m’adormia, em vaig adonar que encara no l’havia vist nua.

Dins d’unes hores la veuria. Mentrestant, si em despertava la tocaria. I pensant això, em vaig adormir. I vaig somiar.

Comentaris

  • ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡BRAVO!!!!!!!![Ofensiu]
    rosalarumorosa | 31-01-2019

    De los relatos más originales que he leído nunca, y tan lleno de detalles que casi se convierte en un manual de instrucciones capaz de ser añadido a cualquier libro de artes amatorias, aunque la gran dosis de ternura que lo acompaña lo hace muchísimo más humano.

l´Autor

Lledonera

5 Relats

2 Comentaris

7027 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Anna, Puigcerdà, 1962
Fins ara mai no havia escrit res de ficció. Però m'hi han obligat. Bé, no. M'ho han demanat. O millor dit. M'han posat un repte sabent que no m'hi negaria.
En conseqüència, senyor jutge, senyores i senyors del jurat, no responc dels meus actes, tota la culpa és d'ella i només d'ella. Ho he fet per amor a ella.
O sigui, que els demano que tinguin pietat d'aquesta mestretites, setciències, irresponsable, distreta, obsessiva i un xic egoista que, en definitiva, en la seva feblesa, sempre vol actuar per amor a les persones properes, a la seva nació, i a la humanitat.