Càlida Neus (5): L’amor amb la mirada

❀ L’amor amb la mirada ❀

No vaig sentir el despertador.

―Vinga! Corre! Que se’ns ha fet tard, t’has d’aixecar ara mateix ―anava dient la Neus que havia saltat del llit deixat-me mig destapada.

Jo continuava amb els ulls closos, només notava el fred intens de l’habitació. Un fred que em va fer tornar a tapar amb les flassades. Vaig decidir quedar-me així només un momentet més, un segon. De fons sentia la Neus al bany, cantant molt contenta.

No hi havia més remei, m’havia d’aixecar. La idea d’entrar al bany i veure, per primera vegada, la Neus nua, va ser el que em va despertar de debò. Vaig saltar del llit.

Tremolant de fred, vaig obrir la porta del bany, i allí hi havia la Neus, sí, però embolicada en una gran tovallola blanca, i assecant-se el cap amb altra de més petita. Pel que sembla, el segon de més al llit, havia durat alguns minuts.

―Va! que ens retardem, jo em vesteixo, vaig baixant i demano l’esmorzar per a les dues. Corre!

Bé, almenys ella sí m’havia vist nua, però no vaig notar que amb les presses o el fred s’emocionés gaire.

Em vaig ficar a la dutxa de cabina, i l’aigua calenta em va fer reaccionar. Una passada ràpida a altra pressió, no havia temps per a més. Mullant el terra, vaig sortir, vaig agafar les tovalloles, i vaig tornar a l’habitació just quan ella sortia. Tampoc era tan tard. Quines presses la Neus! Com la meva mare que sempre te por de fer tard… Em vaig vestir amb una tovallola al cap tota l’estona, després em vaig mig pentinar i, finalment, fent cas de les presses de la meva companya, vaig baixar corrents.

Al menjador, la Neus m’esperava somrient en una taula, amb l’esmorzar a la francesa ja preparat.

La madamme de l’hotel que sabia que jo parlava francès, sempre sol·lícita, va preguntar:

―Tout va bien?

―Li vaig respondre que sí… tret que havíem passat molt de fred.

―Oh, pardon, je n’ai pas allumé le chauffage ―que no havia encès la calefacció.

Va posar cara compungida i llavors, va dir dues frases molt típiques del seu país, que a mi sempre m’han fet molta gràcia.

―Je suis désolé ―en tot cas nosaltres érem les que podíem estar desolades, o més probablement, congelades.

―C’est’dommage ―«és una llàstima». Sí, clar, per a nosaltres.

Li vaig traduir ràpidament a la Neus que s’ho va prendre millor que jo, posant-se a riure.

Era un xic tard, però encara arribaríem a l’hora a les sessions de la trobada si corríem una mica. Vam sortir ràpidament de l’hotel, i caminant de pressa ens vam dirigir a l’institut.

No me’n vaig adonar fins que ens vam parar a un semàfor de vianants. Un feu rouge, foc vermell, diuen els francesos. Amb les presses, cap de les dues ens havíem posat els guants, i estàvem caminant agafades per la mà. Impulsivament, quan m’hi vaig fixar, abans que el semàfor es posés verd, la vaig besar als llavis.

I encara posava cara de felicitat quan ens vam separar per a anar als nostres respectius grups.

❀ ❀ ❀

En sortir de la trobada d’estudiants, després de la sessió de tarda, va ser la Neus qui em va besar, davant de tot el món. La vergonya que hagués sentit un mes abans, ara ja no existia, però pensant fredament, «tot el món» eren una sèrie de nois i noies de cultures diverses que probablement no tornaríem a veure mai més.

―No aniré al concert, ja he donat una excusa― li vaig dir.

―Pensava que t’agradava i que hi volies anar.

―Sí, però hi ha una coseta que encara m’agrada més ―i ens vam tornar a besar, aquesta vegada amb rosca, en ple carrer. Ningú no es fixava en nosaltres.

Vam tornar cap a l’hotel, una vegada més, agafades de la mà, passejant lentament pel centre de la ciutat, aturant-nos als aparadors, especialment els que oferien productes diferents als que es poden trobar a casa nostra.

Ja a l’hotel, vam sopar directament sense pujar a l’habitació. La Neus em va estar tocant amb els peus tota l’estona per sota la taula, jo, seguint-li el joc, somreia i pensava:

―Aquí sóc jo la que no té experiència, però ara és ella qui està nervioseta.

I em sentia orgullosa d’agradar-li. De cop i volta li vaig deixar anar:

―T’has adonat que encara no t’he vist nua?

―Sí, ara que ho dius. No et preocupis, te’n podràs rescabalar ben aviat…

Vam pujar lentament els dos pisos de l’escala, vella i una mica fosca. Quan vam arribar a la porta, em vaig adonar que tornàvem a anar agafades de la mà, s’havia convertit en un costum. Ens vam mirar amb complicitat, ella va obrir la porta i vam entrar.

El panorama visual era el mateix que el dia anterior. Però hi havia alguna cosa molt diferent. Sí, feia calor, hi havia calefacció i semblava que havia estat encesa tot el dia, per compensar la passada nit. Vam deixar els papers i les bosses sobre la taula, els anoracs a l’armari i llavors la Neus, sense més dilació, em va agafar per les espatlles i em va dur al centre de l’habitació, bastant àmplia malgrat la grandària del llit. Em va fer un lleu gest de silenci, es va separar un xic de mi, i amb un peu, es va treure la sabata de l’altre, sense descordar-la.

Vaig sentir un calfred. Estava com paralitzada mirant-la intensament perquè sabia el que vindria. La mirada, una mica autoritària de la Neus, molt clarament em deia que havia de romandre quieta. Després l’altra sabata amb l’altre peu. D’una puntada les va engegar sota el llit. Vaig fer un gest de descalçar-me també, però la mirada que parlava, em va dir que no, que em quedés quieta i passiva.

Llavors es va començar a treure lentament el jersei. Molt a poc a poc. Primer va aparèixer el seu melic, després una mica d’estómac. Es va girar i li vaig veure aquella zona del cos que anomeno «lluneta», el que queda per l’esquena entre els pantalons i el jersei, on està de moda fer-se tatuatges. No era el cas de la Neus. Sempre m’ha atret mirar-les quan la temperatura ho propicia. De vegades, es veuen les calces o el tanga, encara que no és cert el que explica el meu pare que una vegada va veure a una noia que duia els pantalons tan baixos, que mirant per allí ―ves per on, li he heretat això, ha de ser cosa dels gens―, a part del tanga, li va veure els mitjons.

La Neus es contornejava mentre s’anava pujant el jersei a ratlles de colors, bastant «francès» per cert. Tenia la pell força més bruna que la meva. Els seus sostenidors color crema van quedar al descobert, i per una llarga estona va restar amb el cap ocult dins el jersei que es treia, mentre voltava lentament. Quan va sortir la seva cara, l’expressió era la mateixa que la qual fan els nadons quan, jugant a fet i amagar, veuen aparèixer el rostre de la mare. Va jugar un instant més, braços enlaire, i, finalment, la peça va volar cap al llit.

Els moviments sensuals no cessaven i em tenien embadalida. Esvoletegà els braços, va fer passos de dansa, es va inclinar, va voltar i finalment va quedar d’esquena a mi. Llavors van aparèixer les seves mans descordant-se els sostenidors. Instants després, també volava fins al llit.

Es va girar lentament, molt lentament. Els pits de la Neus eren semiesfèrics, no gaire grans i amb els mugrons petits però molt foscs. No li vaig poder veure marques del biquini. Inconscientment vaig fer un gest com per a abraçar-la, però una vegada més, una mirada i un somriure m’ho van impedir. Milers de vegades havia vist pits: de les meves companyes canviant-nos en el gimnàs, la piscina o en cases de colònies, també de multitud de noies i no tant noies anònimes a la platja, però ara era diferent, ara els podia mirar obertament, menjant-me’ls amb els ulls. És més, eren allí per això. I jo els devorava, veient com vibraven en saltar ella, recordant ahir, quan els vaig tenir a les mans, aquella suavitat, pensant que molt aviat els besaria, els xuclaria, els tornaria a notar estremint-se de plaer. Uns pits amb uns mugrons preciosos, que ahir es van fregar contra els meus i que, manifestament, ara tornaven a estar durs del goig de mostrar-se a la meva vista. La visió de la meva amiga nua de cintura en amunt em pertorbava Quantes vegades no havia vist una noia així en canviar-se i l’havia desitjat? Quantes vegades m’havia masturbat en solitari pensant en una imatge fugaçment robada, sense que la destinatària de les mirades hagués mai arribat a sopitar-ho?

La Neus va ballar, va saltar, es va moure suaument, quedant-se finalment, aturada amb les cames una mica obertes, davant meu. Amb els ulls, ja que no amb la boca, muda per la seva suggestió, li manifestava del meu desig, li explicava les meves frustracions passades, li comunicava les vegades que havia sentit plaer, retrospectivament, amb aquesta escena que sabia que algun dia veuria. Les mans de la Neus, que tenia a la cintura, es van dirigir aleshores a la sivella del cinturó. Després, a la cremallera. Llavors, amb un moviment de malucs, els pantalons van caure, mostrant unes calcetes biquini del mateix color que els sostenidors que s’havia tret.

La dansa sensual de la Neus va continuar mentre se les anava baixant. Va aparèixer el borrissol, abundant i concentrat. Sensualment, amb les mans, va anar-se baixant les calces. Quan van arribar a l’alçada dels turmells, ja sense mans, amb un hàbil moviment van sortir, acompanyades dels pantalons, i amb un xut digne d’un davanter de primera divisió, van volar fins el llit. Ara, només duia els mitjons posats.

Va tornar a ballar, a saltar, a fer algunes passes, com de gimnàstica rítmica, però sense estris. Amb habilitat i sense aturar-se, es va treure els mitjons que, naturalment, també van volar al llit, quedant els seus peus nus damunt de la moqueta càlida de l’habitació. Jo totalment embadalida mirant amb uns ulls que deurien semblar taronges, de les de la comarca de la Neus. De cop i volta, es va quedar quieta. Amb els ulls em continua dient que no em mogués, però ara les seves mans van avançar cap a mi. Estava com hipnotitzada, en un estat de total passivitat. Suava, tant per les emocions com per la temperatura realment alta de l’habitació. Clar que no era la primera noia nua que veia, però altres vegades havia estat fugaçment, o en una situació en la qual no m’atrevia a mirar a fons. Les cuixes i els malucs de la Neus formaven un oval, que s’intuïa perfectament per sobre de la roba però que ara mirava en tot detall. Les cuixes eren estilitzades, tenia el ventre pla d’una esportista. I al centre de l’oval, emmarcat per aquell pèl tan negre, la seva vulva que cada vegada que obria les cames se’m mostrava acollidora amb un somriure vertical. Cert que anit ja l’havia acariciat, però ara en gaudia amb la vista i imaginava que aviat arribaria una mica més que no pas acariciar-la amb els ditets: li faria com el que abans ella m’havia fet a mi.

A voltes, quedava d’esquena a mi… L’esquena forta amb els omòplats ben marcats, la pell suau sense marques de biquini, i amb els dos clotets a la part inferior, just on acaba l’esquena; aquell culet arrodonit que continuava en unes cuixes fermes i proporcionades. Em moria de ganes de tornar-li a acariciar les natges de tornar-les a pastar, de notar els moviments de la Neus quan els dits es tornessin a ficar entre elles explorant els punts més sensibles.

Ja nua del tot, la Neus se’m va apropar, es va agenollar, va agafar un dels meus peus, i, amb suavitat, em va treure la sabata i a continuació el mitjó. Igual amb l’altre peu. Després, s’aixecà i em va treure el jersei, d’un verd fosc i llis, molt avorrit comparat amb el seu a ratlles; molt lentament. Llavors em va descordar els pantalons, també verds, de vellut, i me’ls va baixar lentament. Com amb la d’ella, tota la roba volava a la seva destinació sobre el llit, així mai s’allunyava ni distreia de mi. Vaig quedar en roba interior.

Duia uns sostenidors negres, petits i lleugerets, i unes calcetes un xic més grans que les de la Neus, de color blau fosc. No, gairebé mai vaig de conjunt, busco la comoditat i sovint em poso les primeres que em surten del calaix o la bossa. Vaig fer un gest com de ballar per a imitar-la, però una vegada més, sense paraules, em va aturar. Va ser ella qui em va voltar a l’entorn per mirar-me per tot arreu. I en un d’aquests circuits per darrere, em va descordar els sostenidors, gairebé sense tocar-me. Me’ls va agafar per les tires i els va treure pels braços. També an volar al llit.

Llavors, la meva amiga es va tornar a agenollar, i mirant-me a la cara somrient tota l’estona, em va treure les calcetes. Encara que ella sí m’havia vist abans despullada uns instants, al matí quan entrava a la dutxa, es va aixecar i va tornar a girar al meu voltant escodrinyant curosament tots els detalls del meu cos. En la situació que em trobava en aquells moments, era com si la seva mirada m’acaronés, d’alguna manera la notava a la pell amb immens plaer.

Llavors, com si d’una bruixeta es tractés, em va agafar per les mans, me les va agitar, i va fer com si em despertés del somni hipnòtic, tot retornant-me la facultat de la paraula.

―Uff, que bonic que ha estat! Neus, ets meravellosa! Ets la meva mestra d’amor!

―La meravellosa ets tu ―va replicar ella―, i aquí no hi ha ni mestres ni alumnes, les dues ensenyem, les dues aprenem, les dues donem i les dues rebem…

―Besa’m! ―li vaig demanar gairebé suplicant.

La Neus em va mirar, i una altra vegada sense paraules em va manar que esperés. Va anar a la seva bossa i va treure una cosa. Era un reproductor de música, el va manipular, i va començar a sonar, fluixet. Era rock clàssic, primitiu, potser Elvis, ràpid i amb ritme.

―M’agrada més que el pop ―va dir com si es justifiqués.

I vam començar a ballar. Moviments de la pèlvis l’una davant l’altra, les mans s’agafaven i es deixaven anar, els cossos es fregaven fugaçment, l’agitació no cessava, les dues al ritme de la música.

I altra cançó, i altra. Segur que havia preparat curosament la selecció. Cada vegada el ritme era més ràpid i més sincopat. No paràvem de ballar i aviat vam començar a suar. Jo sóc un xic potes ballant, però ara no ho notava, quan dubtava, senzillament, la imitava.

De cop i volta, la música va canviar, també era rock, però ara lent, amb un ritme marcat pel baix que dominava per damunt la melodia.

La Neus em va agafar, abraçada. Era un ball enganxat. Una mà al muscle i l’ala al maluc. Els pits gairebé fregant-se, i més tard, fregant del tot. Al cap de tres o quatre peces ja estàvem enganxadíssimes, i besant-nos al compàs de la música, cadascuna amb els braços a l’esquena o les natges de l’altra. La suor, facilitava aquest ball, fent que els cossos llisquessin. Algunes vegades em feia tombar, i ella, des del darrera, amb les mans m’agafava pels pits i refregava els seus a la meva esquena mentre em mossegava el clatell. Després invertíem els papers, per a acabar altra vegada de cara, continuant amb més petons.

Molta, molta estona vam estar així. Fins que va acabar la selecció musical. La Neus va trencar el silenci:

―Vinga! Anem-nos-en al bany, ja veuràs què bé que ens ho passarem dutxant-nos plegades.