Secrets

Un relat de: amelie

Sense son,
mastego el temps
deu vegades
cada segon
fins que el cos s'atipa de
batecs nerviosos.
Obsessionada
i plena
em torno cega
i ja no veig
les bones intencions.
Llavors sense somnis,
ja no ploro
llàgrimes
sinó sang
que em regalima
de la ferida
oberta
del teu estiu
(amb ella).

Comentaris

  • últimament penges els relats de dos en dos, i sempre m'agrada més l'últim.
    La imatge de mastegar el temps m'agrada.

    I quan ploris, no oblidis de plorar cap a fora i no cap a dins, no sigui el cas que ofeguis la teva ànima.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

61466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63