Cercador
Secrets
Un relat de: amelie- Compartir:
Sense son,
mastego el temps
deu vegades
cada segon
fins que el cos s'atipa de
batecs nerviosos.
Obsessionada
i plena
em torno cega
i ja no veig
les bones intencions.
Llavors sense somnis,
ja no ploro
llàgrimes
sinó sang
que em regalima
de la ferida
oberta
del teu estiu
(amb ella).
Comentaris
-
L'escriptor mediocre | 16-07-2008
últimament penges els relats de dos en dos, i sempre m'agrada més l'últim.
La imatge de mastegar el temps m'agrada.
I quan ploris, no oblidis de plorar cap a fora i no cap a dins, no sigui el cas que ofeguis la teva ànima.
