Cercador
La tristesa de l'enyor
Un relat de: L'escriptor mediocre- Compartir:
Deixeu-me
estimar-la a distància.
Oblidar-la
a estones
per esquivar l'enyorança trista,
tot i que l'enyor ha sigut i serà sempre trist.
I fingir
si cal,
a estones,
que no ens coneixem.
Perquè he descobert que, qui m'estimi
de debò
em buscarà, si cal,
fent tentines en la foscor.
Com jo.
Comentaris
-
amelie | 30-03-2008 | Valoració: 10
m'havia deixat una cosa
-
amelie | 30-03-2008
em posa trista
això em vas dir que ho havies escrit amb el mòbil? igualment m'agrada molt
i no faig faltes -
Sentiments intensos, sentiments amagats.[Ofensiu]annar | 28-03-2008
Ostres, m'ha impactat aquest vers.
És la primera vegada que escric a un blocaire (crec que es diu aixi); tot just he començat a descobrir al Sr Pla en el Quadern Gris a la xarxa i m'hi vaig enganxat el primer dia.
Encara no entenc massa com va aixó, però aquest relat m'ha impressionat. Comparteixo amb tu aquest sentiment que has deixat reflexat un dia com avui perquè és com realment t'has trobat i com en aquests moments em sento jo. El sentiment de l'amor moltes vegades és molt complicat i aquests sentiments quan són tant intensos fan mal quan no els pots alliberar al cent per cent.
Enhorabona per qui l'haig escrit. Gaudeixes d'una sensibilitat extraordinaria.
l´Autor
127 Relats
298 Comentaris
145260 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
Perquè sóc un assassí de versos.Em podeu trobar aquí:
http://anomenatinutil.wordpress.com