Amor de recanvi

Fuiste espejismo y ahora vano fantasma?

1
Amb la soledat
que confereix la distància
i les paraules callades
(i veritats callades
amb paraules maques)
segueixo sent
amor de recanvi.


I no sé si paga la pena
marxar sense mirar enrere
o veure
com el dolor desfigura
rostres de somniadors.

2
I sí, aquest és
un poema de ràbia.
Gaudeix-lo,
perquè

l'amor és com córrer

sota la pluja

que mulla més la cara.

3
Així,
sortiré de casa de nit
només amb la fosca
arrossegant les meves petjades
per a que la gent no em vegi
i el món sigui més feliç.


Per això, sense morir
he començat a
ésser enlloc.