Deia que [la seva soledad]

Deia que la seva vida ja no tenia sentit, que de jove ell li havia fet canviar la vida a millor.
Deia que no era feliç, que des que morí ell, no volia aixecar-se pels matins.
Deia que res l'importava, que la família per ella no existia, que no volien saber res d'ella, només de l'herència que deixaria.
Deia que ella ja no tenia utilitat, que n'estava farta.
Deia que ella no volia seguir, que volia ser el peó insignificant que cau el primer.
Deia que algun dia faria una bogeria, que de res n'estava satisfet.

Va fer la boja.

I no va dir res més.