passió

Un relat de: amelie

Feia temps que
els records
m'esquivaven.

Però et vaig trobar.
I dels teus ulls,
petits,
gairebé tancats
vaig percebre una connexió
inventada.
I em va perseguir
tota la nit.
I jo no vaig córrer,
i et vaig tornar a veure
amb l'ombra
dolça
obrint-se pas
entre els meus cabells
(i les cançons gastades)
i vaig fer un sospir
llavors pels meus narius
vaig respirar
l'estúpida realitat.
I vas créixer
de seguida
mentre t'anaves
pensant
que allò que feies
era tocar de peus a terra.


Comentaris

  • Passió[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 19-08-2008 | Valoració: 10


    Gràcies al teu comentari, t'he conegut una nova relataire amb qui fer-me comentari, i m'entusiasma la idea.

    Esic content d'haver-te descobert, perquè veig que escrius de meravella i amb molta passió, com diu el títol. T'aniré llegint.

    Salutacions
    ullsblaus1

  • És maco i reconfortant viure al món de la felicitat aliè de tot. Però al final la vida sempre et fa tocar de peus a terra. Encara que ho neguis, encara que faci mal, però no es pot viure eternament enganyat al món paral·lel que és la felicitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

61335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63