Cercador
por
Un relat de: amelie- Compartir:
La por
de recordar
i que les rialles
em travessin
l'estómac
ple
i vomiti
la meva tristor
de sobte
sense entendre
res.
I parlar en passat
quan les paraules
se'm planten
davant
sense rima
ni lògica
i trobar-te
a faltar
amb la ràbia
i la por
de recordar
i que les rialles
em travessin
l'estómac
ple
i vomiti
la meva tristor
de sobte
sense entendre
res.
Comentaris
-
L'escriptor mediocre | 24-08-2008
Pel que fa a l'estil, m'ha agradat la repetició del fragment, el millor del poema per mi. Li dóna força i missatge.
Contingut. Ràbia i tristor alhora es fusionen barregen, remouen i agiten. Coses que no haurien de venir juntes mai (els sentiments negatius d'un en un ja és suficient) prenen força.
I tot i ser un poema tan profund m'ha quedat un comentari més proper a una crítica d'un literat que no en sap els precedents que no pas un intent de donar ànims.
Arrelem-ho doncs.
Força i salut, però sobretot força.
LEM -
Auténtica por[Ofensiu]blaiv74 | 23-08-2008 | Valoració: 10
La por de perdre algú!
Molt bó, felicitats!
