por

Un relat de: amelie

La por
de recordar
i que les rialles
em travessin
l'estómac
ple
i vomiti
la meva tristor
de sobte
sense entendre
res.
I parlar en passat
quan les paraules
se'm planten
davant
sense rima
ni lògica
i trobar-te
a faltar
amb la ràbia
i la por
de recordar
i que les rialles
em travessin
l'estómac
ple
i vomiti
la meva tristor
de sobte
sense entendre
res.


Comentaris

  • Pel que fa a l'estil, m'ha agradat la repetició del fragment, el millor del poema per mi. Li dóna força i missatge.

    Contingut. Ràbia i tristor alhora es fusionen barregen, remouen i agiten. Coses que no haurien de venir juntes mai (els sentiments negatius d'un en un ja és suficient) prenen força.

    I tot i ser un poema tan profund m'ha quedat un comentari més proper a una crítica d'un literat que no en sap els precedents que no pas un intent de donar ànims.

    Arrelem-ho doncs.

    Força i salut, però sobretot força.


    LEM

  • Auténtica por[Ofensiu]
    blaiv74 | 23-08-2008 | Valoració: 10

    La por de perdre algú!
    Molt bó, felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

61335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63