a pendre pel cul tot

m'agrada llegir-te!!!
qui no ha volgut mai ser una vaqca? per estar tot el dia tumbada al prat, sense fe res més que menjar herba i que de tant en tant la munyin?

i punt
tot és rutina

m'agrada llegir-te...
amb aquest relat m'he posat en situació, totalment!
ostres, està molt i molt bé!

poc m'ho pensava que fossin les llàgrimes...
molt original, aquesta metàfora de la llàgrima paracaigudista

serà veritat aquest dribling?

poema orgàsmic

que bé que hagis dedicat un relat a aquest llibre tant genial! a mi també em va agradar molt...

està mlt i molt bé això que has fet!

primer fes l'amor amb ella, agafada del braç, i després planteja't si la vols tornar a veure.
l'amor ens fa mal, però no ens mata, enms fa vius, sigui per plorar o sigui pe riure...

Busca en l'anonimat les teves sensacions i si aquesta noia es reconeix en aquest poema tant explícit, hauràs jugat mot bé totes les teves cartes, ara ja no hauràs de decidir, haurà de decidir ella, guarda't algun as a la màniga per si més endavant has de tornar a decidir..


un petó!

primer fes l'amor amb ella, agafada del braç, i després planteja't si la vols tornar a veure.
l'amor ens fa mal, però no ens mata, enms fa vius, sigui per plorar o sigui pe riure...

Busca en l'anonimat les teves sensacions i si aquesta noia es reconeix en aquest poema tant explícit, hauràs jugat mot bé totes les teves cartes, ara ja no hauràs de decidir, haurà de decidir ella, guarda't algun as a la màniga per si més endavant has de tornar a decidir..


un petó!

PPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPP
PPPPPPPPPPP
PPPPPPPPPPPPPPPPPPPP
PPP
PPPPPPPPPPPPPPPP

que distants que són les percepcions d'un mateix...

jo que et veig alegre, bonica, trista quan cal, i divertida la meitat del dia, tendre amb l'amistat, i amorosa de móns no existents però potencialment hipotètics dins de la teva ment, encostipada de somriures, enfebrada de rumbes, i amb ganes de veure nous horitzons...

´No és cert que darrera l'alegria sempre s'amagui un somriure, sovint ens sentim tristos i desvalguts, i necessitem demostrar-nos a nosaltres mateixos que servim per alguna cosa... però et ben asseguro que serveixes per moltes coses.

Tinc moltíssimes ganes de ballr una rumba amb tu, ni que sigui trista, però una rumba!!!

un petonet!!

merda de nadal! no penso inventar-me cap nadala!

jo també m'he enamorat d'aquest pastor....

ai...
la vida
de tant en tant una soledat t'invaeix
però una ole et cura una miqueta...

esperant el teu retorn bitxu...

espero que la maria teresa almenys hagi pogut tenir una mica de llibertat, i hagi pogut estar una mica per ella mateixa... pq aquest tarannà suau i dolç també se'n pot beneficiar ella!
entranyable la maria teresa, desperta compassió i tendresa...