canyes i musaranyes

Un relat de: laia

Si veiés els teus ulls dins el mar els pescaria, però com que no els veig ni els trobo, deixo la canya aparcada a l'armari de la cuina on s'amaguen totes les espècies amb les que invento pòcimes màgiques per un dia engatar-me de feblesa i deixar-me caure entre els teus braços, per tornar a conéixer l'amor que un dia vaig creure perdut i ja mai més l'he volgut tornar a trobar, no hi crec, però desitjo creure-hi, encara que tinc migranya cada cop que m'adormo llegint el poema que tinc escrit a la paret de l'habitació, i imagino que amb un pinzell i amb pintura negra el destrosso, el tapo, el borro i l'escupo. Si veiés els teus ulls dins el mar, segurament creuria que són sardines i no et faria cas, i m'ananiria amb el primer mariner que estigués peix tot mirant les musaranyes (una barreja de musa i aranya?), (o unes muses que són aranyes?). Si aquest mariner no em fes cas, aniria al Cafè de la Marina, i li tiraria la canya al primer que véiés bebent rom cremat, d'aquell que escalda la llengua i que et deixa un regust d'havanera.
El meu avi va anar a Cuba, i el meu pare al paradís... amb el millor barco de guerra de la flota dels que creuen que la vida no és senzilla... i el mar se'ls emporta i se'ls empassa, i el meu pare, home de muntanya, al mig tot. Què injust fer navegar per mars estranys a un amant de sots ferèstecs...

Comentaris

  • En la [Ofensiu]
    Henry | 21-12-2005

    recerca dels perquès del desamor, sovint ens avénen preguntes impossibles de respondre, que quedaran vagant dins d'ampolles, sobre les ones, i que no podrem recollir ni amb una xarxa.

    És molt difícil ser realistes, quan mirem als ulls de l'estandard penjat a la paret, que tant de temps va ser la vela que ens va guiar. Serem capaços de despenjar-la algun cop? D'estripar-la, escupir-la i destrossar-la? Fa temps...que va perdre el nord en un vaixell fantasma....

    Serem capaços de pujar a dalt del groumet, i mirar a l'horitzó sense tancar els ulls? Qui sap, potser hi ha aprop una illa deserta on ja no hi haurà ampolles, ni missatges, ni preguntes sense resposta.

    M'agrada la imatge del mar de l'oblit, m'espanta si és la mort, em fa respecte.

    Una abraçada!

    Henry

    pd-Em quedo la primera frase, si em deixes. Me la penjaré a l'habitació ;)

    "Si veiés els teus ulls dins el mar els pescaria"re

  • La Banyeta del badiu | 20-12-2005 | Valoració: 10

    Veig que tu, també ests de les meves, " la nostra musa, va darrera l'aranya", la meva li va a cops d'esperdenya !!, avagades, (quasi sempre !) l'aranya s'em menja la musa ( pobreta !), i no hi ha manera d'escriura res :-(

    Un petonet. maca. Pilar

  • Ei, tu vols que et doni cicuta, i jo[Ofensiu]
    Boréâs | 16-12-2005 | Valoració: 9

    vull que em tiris la canya! ;-P (m'encanta el rom cremat)

    Bé, bromes a part, m'agrada el teu estil, la teva manera de dir i el sentit d'humor que impregnes els relats. Però, he de tornar-te a recalcar que les frases massa llarga, ... nyec! Tampoc és necessari fer-les en morse, però ...

    Ah, i musaranya està ben escrit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laia

laia

41 Relats

133 Comentaris

53178 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Sols diré pena,
soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.


"estams de pols"

vicent andrés estellés