frases espacials de la vida quotidiana

No és fàcil expressar tant d'enginy en tant poques paraules. Felicitats de nou.
Una abraçada,
Gerard

si que és un tic rera un altre...i no se si són els ocells els que parlen amb els psicoanalistes o és que no tinc res d'analista, ni tinc psico ni sóc ocell.

passat: un dia vaig intentar canviar el meu món
(i ara dubto si va ser el món el que em va canviar a mi).

present: quan trobo un lloc on regalen petons, ténen gust a podrit.

futur: que passà quan escupis la vida i no et quedi res a la boca?

me'l guardo per pensar-me'l. Està molt b.
Ens comentam;)!

Henry

Quina estranya barreja de sensacions en la brevetat d'aquestes frases.
Són com pensaments fugissers que volen per l'espai dibuixats en petits fotogrames.

Un relat original i amb un toc surrealista!

Petons i fins la propera!

Uf quin munt de vida hi ha per les aceres, però la meva no !!
Vull petons, i vull entrebancar-me i m'agrada aquest fàstic de mon
Quants moments vols, 60 x 60 x 24 son molts sempre n'hi ha un
Al meu poblet i fa fred
I si tanques els ulls pots veure el sol tantes vegades com vulguis

M'encanta com escrius, i em sembla que m'agradarà comentar-te
Salut endavant i força


Josep Mª