Hola bonica!!
T'entenc, jo ara mateix he fet un pas molt bèstia en la meva vida, les grans decisions sempre fan molta por, però el que tinc claríssim és que la por no em privarà de res... quan les llàgrimes em tiren enrere alço el cap, em fai un petó a mi mateixa i em dic per dins...
... sempre endavant princesa!!

A mi em funciona, prova-ho!!!

Un somriure de revolta contra la por ;-)

Salut!!!

Merci pel comentari, la veritat és que en Martí té uns ulls que deixen esmaperdut a qualsevol, i encara més quan llegeixes darrere d'ells les històries q han viscut, jo hi puc veure un munt de fotografies de Bombai, una darrera l'altra!!

I el noi dels ulls tristos... què dolç aquest poema, m'ha encantat conèixer a aquest noi, estic segura q si ell llegís el poema aquests ulls tristos canviarien de color!!

Segueix omplint paperots!!

Una abraçada!!

Alexis, aquesta és la sorpresa que tenia per a tu... em vas dir que t'havia de demostrar que les catalanes som millors que les cubanes... doncs aquí ho tens!!
Les cubanes mai t'escriurien aquests versos... que només tenen sentit si del cor són nascuts en català per a enfilar-se ben endins del teu cor i fer-te somriure amb els ulls plens de guspires d'entusiasme!!

Quan se't buidi el sac, avisa!! Te l'ompliré encantada!!

Ens veiem!!

Hola!! M'ha encantat llegir aquesta cadena de cartes, i m'has fet pensar en el noi q treballa al peatge de Vila-rodona... ohhh!!! Em sembla q li enviaré una carta de reclamació...
... a veure si em convida a passar un dia sencer amb ell dins la seva guixeta... tot dient-me a cau d'orella un i dos i tres cops allò q sempre diu "Moltes gràcies, q tingui un bon viatge!".... ooooooo!!!

Xiqueta, molt bé, una forta abraçada!!!!

Carinyo!!!
El primer petó amb aquella persona tan especial és un record inoblidable, com inoblidable és el primer petó de tots... potser el menys romàntic també...

...però jo el recordo amb molta tendresa...
erem dos adolescents en una tarda d'hivern,
el Pau i jo, tímids, encongits,
feia dies que buscàvem el moment
i la vergonya ens barrava el pas...
...però aquella tarda fosca i plujosa,
eixoplugats sota el meu paraigües
al carreró de darrere la Peni
els meus llavis van lliscar en els del Pau...
era el primer cop pels dos!!

Oooo!! Quin moment!! Gràcies per haver-me'l fet recordar!!

Espero que des de Galícia la teva activitat poètica no s'aturi!!!

Mil petons!!!

Ei noia!! Gràcies pel comentari dels castells, em fa molt feliç saber que hi ha gent que pensa també com jo, a veure si de mica en mica podem fer que el món casteller sigui un pèl més sa.
Ens trobem en alguna diada castellera (per cert, de quina colla ets?)

Ah!! He llegit el teu poema, m'ha agradat!! M'ha fet venir al cap les darreres cançons de sopa de cabra... no sé si per a tu això és positiu... ;)

No tinc gaire temps, però et llegiré sovint!!

A reveure xiqueta!!!

Tot i que amb un somriure, no he pogut evitar que els meus ulls s'omplissin de llàgrimes en llegir les teves paraules...
... et recordes com vai presentar-te l'altre dia als meus amics de Valls? ...com a una de les persones que més m'estimo... perquè són molts els moments que he compartit amb tu, i tingues clar que encara ens en queden molts més!!!
Gràcies a tu res del que m'envolta a la terra dels molins reials se m'esborrarà del cor, i sempre estaré a punt per encendre una carretilla per festa major, o per fer un tast de vins per la Candelera.
Capità, no dubtis q ets al capdavant de la meva tripulació, amunt les veles i sempre endavant!!
Gràcies per tot, ets el més gran!!!

Ah! Ens veiem per Sant Fèlix, i q no et faci por veure'm amb la camisa de la Colla Vella, vine a buscar-me, eh!

Dues pelis per passar una bona tarda d'agost:

"Eternal sunshine of the spotless mind"
" Clockwork orange" (és evident, no?)

Un petó ple de memòria!!!

Quan era nena sempre que feia una cosa que m'agradava molt intentava fer força amb la ment perquè em quedés ben gravat i pogués recordar-me'n sempre... ara que sóc noia no em recordo ni de la meitat d'aquells moments...
... no he pogut triar de què volia recordar-me i de què no...
... no poder controlar els meus records em fa sentir impotent, insegura, em fa por...
... quins records em quedaran de la meva infantesa quan sigui dona? I quan sigui vella?...

Jo seguiré fent força amb la ment cada cop que vulgui retenir algun moment, i seguiré buscant tots aquells records que es van desfent mica en mica... per recordar-los i recordar-los, i així rescatar-los!!

... m'has fet venir ganes de capbussar-me una estona en la meva memòria... espero trobar-hi algun tresor!!

Un petonet ben fort!!!!

Quan era nena sempre que feia una cosa que m'agradava molt intentava fer força amb la ment perquè em quedés ben gravat i pogués recordar-me'n sempre... ara que sóc noia no em recordo ni de la meitat d'aquells moments...
... no he pogut triar de què volia recordar-me i de què no...
... no poder controlar els meus records em fa sentir impotent, insegura, em fa por...
... quins records em quedaran de la meva infantesa quan sigui dona? I quan sigui vella?...

Jo seguiré fent força amb la ment cada cop que vulgui retenir algun moment, i seguiré buscant tots aquells records que es van desfent mica en mica... per recordar-los i recordar-los, i així rescatar-los!!

... m'has fet venir ganes de capbussar-me una estona en la meva memòria... espero trobar-hi algun tresor!!

Un petonet ben fort!!!!

Ostres, mb!! M'hi veia pixant jo també!!
...ja fa un temps que vai triar l'opció de fer-me de la colla dels que pixen als arbustos, sigui amb alcohol a la sang o sense... i té veritables avantatges!!! Jo ho recomano a totdona!!

...Tanmateix, sóc conscient que depén del lloc pot quedar brut nar-lo regant amb pixarades, així que si a l'entorn del concert no hi ha camps ni arbres, opto pel lavabo mòbil... i el millor d'aquests lavabos és la gent que coneixes a la cua, jo hi he fet molt bones amigues!!

Tiamat, ens trobem a la cua del lavabo d'algun concert!!

Una abraçada!!

Uuuuoooo!!
Puta casualitat, o no sé què... just quan estava escoltant aquesta cançó, tot saltant de relat en relat, m'he trobat amb el teu...
Ha estat molt xocant, he perdut el contacte amb la realitat durant uns instants... i mentre et llegia la meva sang bullia, i omplia tots els racons de mi...
... m'agrada aquesta altra mirada teva de les coses, tot pot explicar-se sense caure en el recurs fàcil de la nyonyeria...
... i reconec que a mi em costa fer-ho, per això et felicito!!!

I gràcies per aquests instants que m'has fet viure!!!

Una abraçada!!

De vegades em perdo... per sort tinc no una, sinó dues maneres de trobar-me.
una... capbussar-me en l'aigua freda, sigui dolça, salada o clorada, és l'instant en què desapareixo del món per trobar-me a mi mateixa, i seguir amb mi.
dues... seure a la meva pedra, la més alçada de la Mussara, i trobar-me mentre em perdo en cada detall del paisatge.

I tu, com et busques quan et perds??

Una abraçada!!

Quan som adolescents no podem parar d'escoltar i cantar aquesta música, però quan ens fem grans, sovint, ens n'oblidem... almenys això és el que veig que passa a molta gent del meu entorn... per això, tot i que ens fem grans, cal que seguim omplint les parets de les nostres habitacions, les places a les festes majors, les carreteres des dels nostres cotxes... de música en català, que no es perdi aquest so!!!
... que no es perdi el so de la Dharma,
de les boniques tardes de música en català
amb en Sisa, l'Ovidi i l'Albert Pla,
retrobant els discs de Sopa, Matamala i Skatalà,
jugant a ser pirates amb Mar i Cel,
desfermant la festa amb Calypso i Dusminguet,
descobrint les noves notes dels Màitips i en Cesk...
Per infinites tardes d'aquesta música, la nostra música, ara més que mai...
"No hi ha demà si no és amb tu,
no hi ha demà si no estem junts"

Una forta abraçada Marc!!

Ei, com aquell qui diu acabo d'aterrar aquí i després de llegir tots els comentaris estic al·lucinant...
... Tiamat un 10 per a tu i per a posar aquest tema damunt la taula, jo també sóc dona, jo també em fai palles, i m'encanta!! Però m'agradaria molt més si se'n pogués parlar lliurement...
... espero que això serveixi per trencar un barrot més de la presó que engabia un dels plaers femenins més ardents i naturals!!

Seguim alliberant la mansturbació femenina!!

Milers d'abraçades!!