El noi d'ulls tristos

Hola bonica acabo de llegir el teu comentari i si de fet feia molt que no penjava res i això no pot ser i m'he dit va ves a fer una ullada i m'he centrat en aquest poema perquè pel títol podria molt ben ser un relat dels que escric....
m'agrada molt, moltíssim... i en la nova situació en què em trobo és molt escaient... ja ho diuen els gossos res és per sempre... per molt que t'hi esforcis res és per sempre....
en fi que m'agrada molt com escrius i continua així que jo et vaig llegint.

Petons
Elena

és important,bastir un niu també

M'ha agradat la força inicial. M'ha fet somriure la metàfora de les crispetes. M'ha encantat el "suc" que has sabut treure a uns ulls grisos i la destresa que has demostrat per narrar una història entre línies (la de la narradora del poema).

Però (opinió subjectiva totalment obviable) hi ha uns versos que m'han trencat el ritme de la lectura: "i considerant-lo amb molta humilitat", "el seu misteri m'excitava" i "però aviat es va deixar anar". La seva interpretació és brillant, el seu significat també però, per la posició que ocupen dins del poema, m'han semblat massa llargs, com roques que sobresortien enmig d'un riu d'aigües plàcides. Com a lectora, m'han obligat a frenar i a entretenir-m'hi, m'han obligat a perdre-hi el temps sense ser capaç de descobrir-hi la importància oculta que havien portat a l'autora a fer-los destacar per sobre dels altres. És la impressió que m'han donat. Des del meu punt de vista, el poema en la seva totalitat fluiria millor si aquests versos tinguessin menys paraules, però jo no hi entenc gaire en poesia ;-)

EmmaThessaM

a jo com a en Neret m'ha cridat l'atenció lo de les crispetes, m'agradat molt aquest vers i tot el poema, ja saps que no som molt donada a llegir poemes però mira, aquest m'agradat .

Una aferrada i bones festes

Conxa

Que bonic, de veritat. Em sento identificada amb aquesta recerca del que hi ha rere una mirada enigmàtica, que t'atrau... I descobrir, després, què és el que s'amagava darrere d'aquests "ulls tristos"... M'ha agradat molt, de debò!

ets molt dolça.
Quan t'agrada una persona, fins i tot els seus defectes estan bé. Perquè quan un estima, ho estima tot.

Salut!!!

Merci pel comentari, la veritat és que en Martí té uns ulls que deixen esmaperdut a qualsevol, i encara més quan llegeixes darrere d'ells les històries q han viscut, jo hi puc veure un munt de fotografies de Bombai, una darrera l'altra!!

I el noi dels ulls tristos... què dolç aquest poema, m'ha encantat conèixer a aquest noi, estic segura q si ell llegís el poema aquests ulls tristos canviarien de color!!

Segueix omplint paperots!!

Una abraçada!!

els ulls que fan pamapllugues i llencen guspires com si a dins s'hi fessin crispetes... m'ha agradat molt!

No et sabria dir gran cosa més del poema, perquè de poesia no en tinc ni idea, però aquest vers, com a mínim, sense tenir-ne ni idea ja es veu que està molt ben trobat.

Gràcies pels comentaris, per cert, i tampoc no cal que et passos, que sort n'hi ha que no m'he de guanyar la vida escrivint! Ah, i merci pels comentaris de les faltes, em fot molt que se m'escapin i aquestes són les típiques que no troba el corrector. Els què/e no sabré mai com s'escriuen...

ah, i sobre el títol i les majúscules... és que m'agraden més les minúscules, i en aquest cas tenia l'excusa que volia ressaltar la Lola.

apa, a seguir escrivint!

Aquets ulls tristos, segur que , en lleigir aquest poema tant dolç, vesarien llagrimes..d'emoció.

i molt trist. M´agrada el teu estil.
Gairabé mai dono un 10, però penso que aquest poema s´ho mereix.
Una abraçada.