Estrellada de flors... la nostra energia!!

Un relat de: La Princesa Mononoke

I em dius que jo...
que t'omplo d'energia,
quanta en vols?
Cada dia?
Matinada, nit, migdia?

Mes no t'oblidis
d'enviar-me tu la teva,
perquè sense teva no hi ha meva
i sense meva tampoc teva
i sense els dos, cap dels dos...

Com la lluna
com el sol,
que brillen l'un per l'altre
que fan el seu camí
i s'escriuren mails a l'alba
recitant un bell poema
de la nit de Sant Joan...

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 23-07-2005 | Valoració: 10

    OH, quin poeme més bonic.
    Esta plé de musicalitat i dolçor.
    M'agradat molt.
    Una abraçada.