Cercador
tarda de música en català
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
començo amb en cesk,
segueixo amb en feliu,
continuo amb roger mas
avanço amb en pep sala,
adelanto amb els espiral d'embulls,
m'endinso en el correllengua 2004
cerco els pets,
recerco a sopa,
busco sau
aquesta tarda és tarda de música en català
escolto la mercè dels strombers
-una mica de festa dins les orelles no va malament-
necessito una mica més de canya
i la trobo amb tot el disc sencer dels net flanders
-ara m'he quedat com un rage against the machine a la catalana-
torna la calma
i amb ella la nostàlgia d'en cesk,
seguit altre cop d'en feliu,
acabant finalment amb en roger mas
però just abans de sopar em poso espiral d'embulls altra vegada
per escoltar el clam per la nostra terra
i quedar ben satisfet
salut a tots
salut per una tarda de música en català
Comentaris
-
Que no es perdi aquest so!!![Ofensiu]La Princesa Mononoke | 19-07-2005
Quan som adolescents no podem parar d'escoltar i cantar aquesta música, però quan ens fem grans, sovint, ens n'oblidem... almenys això és el que veig que passa a molta gent del meu entorn... per això, tot i que ens fem grans, cal que seguim omplint les parets de les nostres habitacions, les places a les festes majors, les carreteres des dels nostres cotxes... de música en català, que no es perdi aquest so!!!
... que no es perdi el so de la Dharma,
de les boniques tardes de música en català
amb en Sisa, l'Ovidi i l'Albert Pla,
retrobant els discs de Sopa, Matamala i Skatalà,
jugant a ser pirates amb Mar i Cel,
desfermant la festa amb Calypso i Dusminguet,
descobrint les noves notes dels Màitips i en Cesk...
Per infinites tardes d'aquesta música, la nostra música, ara més que mai...
"No hi ha demà si no és amb tu,
no hi ha demà si no estem junts"
Una forta abraçada Marc!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872782 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.