Carta de comiat a Barcelona

Distinguida Barcelona,

En tots aquests anys l'he maleït infinits cops, l'he odiat enèrgicament. Tanmateix algun dia he trobat que feia més bona cara i fins m'ha somrigut, és per això que crec que ha arribat l'hora de reconciliar-nos i de començar a ser amigues.

Vosté sap bé que això només podrà ser si marxo ben lluny de vos, però tampoc gaire, el suficient per poder venir a veure-la de visita quan la trobi a faltar, que ja sap que de visita tothom és molt amic.

Em fa molta il·lusió començar aquesta nova vida lluny de vos, ara des de la meva finestra puc olorar a terra humida i resseguir amb la mirada les carenes de les meves muntanyes. Un tresor que vosté mai podrà oferir-me.

Necessito enyorar-la i emocionar-me quan la vingui a veure i sentir, a la fi, que la començo a estimar.

Cordialment la saludo, però no li allargaré la mà, doncs se'm tacarien les mans de greix, fum i pudors...