Feia anys que no et llegia, potser perquè fa anys que ja no escric i no passo per aquí... avui, però, he sentit nostàlgia i he obert la pàgina. Nostàlgia, sentiment que comparteixo amb el teu poema.

M'encanta, desprèn la musicalitat de tot bon poema. Encantada de retrobar-te.

Kyra

Quan vaig llegir els tres primers versos ara ja fa un parell de mesos, vaig pensar que, subtilment, també podrien referir-se perfectament a mi... ara, segurament, encara han près més força que abans.

Referent al poema en sí i a l'afer del que tracta... tan sols resta tenir paciència a que amb el temps les coses es posin al seu lloc o, si més no, a que destensi una mica la situació.

Kyra



PS. Quan vaig començar a escriure ja fa anys vaig comprendre que sovint diu molt més allò que resta per escriure que no pas allò que està escrit... i que de vegades fa molt més mal un silenci que qualsevol paraula punyent.

M'he fet un bon fart de riure, l'he trobat molt original, tot i que segurament... és més que improvable que un noi així pugui existir... però ja ho diuen que somiar és gratuït.

Personalment, però, prefereixo un noi amb imperfeccions i algun que altre defecte... són molt més interessants.

Un petó,
Kyra.

Quantes coses podem dir sense ni tan sols haver de pronunciar un sol mot!!
Sens dubte, el meu llenguantge preferit és el dels silencis; el de les mirades i els somriures...

Kyra

Potser les meves paraules et poden semblar insuficients, però ara per ara és l'únic que tinc, l'únic que puc oferir-te: un buit i distant -però esperançat- "temps al temps"... anhelant el dia en què podré substituir aquestes fredes paraules per les teves càlides abraçades.

T'estimo.

Kyra

... i de vegades potser és millor això que no pas viure enganyada tota la vida.
M'ha encantat el títol... i les dures paraules del poema.

Fins aviat.
Kyra

M'encanta la frase... i quanta raó té. Com tu has dit, Carpe Diem... perquè si no aprofitem el moment ara, quan ho farem?

Fins aviat.

Kyra

I això ho defineix tot, complicat! Complicat de relligar paraules d'una sola síl·laba i que, a més, tingui sentit. M'agrada el poema per la musicalitat que li provoquen...
I llegint-te, m'han vingut ganes d'intentar-ho a mi també.

Fins aviat.

Kyra

... donem massa importància a les paraules i ens oblidem que amb una simple abraçada es diu tot.

Una abraçada i fins aviat!

Kyra

... per variar, sempre m'oblido d'alguna cosa.
No podia faltar, oi?

Kyra

PS. Per cert, ara ja saps què vol dir la K del fotolog... això dels pseudònims sempre m'ha fet gràcia!

Relataire?
No sé com t'ho fas, però cada dia em sorprens més... cada dia descobreixo alguna cosa nova de tu, i encara no n'he trobat cap que no em deixi bocabadada... senzillament ets increïble.


"implora que tornis amb l'arribada del vent"

El vers que més m'ha agradat... té quelcom que el fa ser especial. Potser perquè desitjaria que el tren no m'allunyés mai de tu... potser perquè em passo el dia escoltant el vent, a veure si em duu algun xiuxiueig teu...

Un petó,

Kyra

la senzillesa del poema, i la veritat de les paraules. Amb un gest tan innocent com acariciar unes mans podem oblidar fins i tot el més trist dels records.

Fins aviat.

Kyra

El que sempre m'ha fascinat dels ocells és la seva coordinació, la manera com s'avenen entre tots... dos ocells mai xocaràn entre ells en ple vol. En les persones, en canvi, succeeix dia rere dia.

Fins aviat.

Kyra

M'ha encantat el final, quan el mar duu al pensament tots aquells records que es creien oblidats...
Perquè tan sols hauríem d'oblidar els mals moments... i recordar tots aquells que algun dia ens van fer somriure.

Fins aviat.

Kyra

Llegint-te m'han vingut un munt de records d'olors i gustos... de temps passats i presents, de moments plens de colors.

M'ha agradat molt.
Fins aviat.

Kyra