De vegades...

Un relat de: Kyra

Perquè de vegades, tan sols de vegades, ens envaeix el desig de llençar la tovallola i abandonar.
Perquè de vegades, tan sols de vegades, ens envaeix el desig de fugir de la nostra vida i amagar-nos sota els llençols com una criatura que té por de la foscor.
Perquè de vegades, tan sols de vegades, ens convertim en un nàufrag a la deriva en un oceà d'incomprensió.


Les preguntes, els dubtes que dia a dia ens recorden les nostres debilitats, que ens demostren que no som prou forts.
Perquè les paraules ens afecten més del que mostrem... perquè sovint intentem amagar-nos rere un somriure que no és sincer del tot... perquè sovint intentem amagar les nostres llàgrimes d'impotència en veure que els nostres somnis s'esvaeixen davant dels nostres ulls...

O simplement pel fet de veure com, dia a dia, aquella il·lusió inicial es va perdent lentament arrossegada pel pas del temps.


La manera com ens pot afectar un comentari, encara que aquest hagi estat fet amb bona intenció, amb to graciós... com ens pot canviar tant l'estat d'ànim una paraula en un instant concret. Quan passem de somriure a qüestionar-nos si el que estem fent és el que realment volem... la inseguretat que creix i que s'escampa com una metzina dins nostre...




I sobretot perquè de vegades, tan sols de vegades, ens envaeix el sentiment de que la gent que ens envolta ens veu com una persona ingènua, de que no ens prenen seriosament i que se'n riuen de les nostres preocupacions perquè a ells els semblen insignificants.

És aleshores quan l'únic que volem és... desaparèixer.




PS. Perquè avui no fan falta els eufemismes ni les dobles interpretacions. Perquè avui no fa falta llegir entre línies.


Kyra March

21 novembre 2007

Comentaris

  • de vegades[Ofensiu]
    ESTEL | 03-12-2008 | Valoració: 10

    només de vegades, quan ens sentim així i no sabem que dir, és llavors quan sempre tenim la posibil.litat d´escriure i transmetre els nostres sentiments i fer-ho com tu ho has fet i sentir que no estàs sola i que hi ha molta gent que sent com tu...., i és llavors, de vegades quan et sents una mica més acompanyada

    petó

  • mar - montse assens | 14-03-2008 | Valoració: 10

    de vegades... em quedo sense paraules i no sé que comentar.
    ... però tu ja saps com admiro la teva manera d'escriure.

    un somriure i mil si cal

  • Ànims[Ofensiu]
    Nurithy | 16-12-2007 | Valoració: 9

    fins i tot de les experiències dolentes en poden sortir relats maravellosos. Com és el teu cas. Hem d'aprendre a transformar a poc a poc el nostre interior abans de fer-ho amb l'entorn. així podrem mantenir-nos ferms en la nostra posició.

  • DE VEGADES[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-12-2007 | Valoració: 8

    NO PODEM AMAGAR EL NOSTRE ESTAT D'ÀNIM ALS NOSTRES ESCRITS I ES QUAN DE VEGADES... COM EN AQUEST ESCRIT TEU SURT PROU BÉ EL QUE VOLS DIR I HO FAS ENTENEDÍS PER ELS ALTRES. BONES FESTES KYRA!

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

58620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................