Cercador
Scripta manent
Un relat de: KyraEncara li rodava el cap quan uns crits el van despertar de cop. Havia acabat tard de la feina després d'una interminable i esgotadora jornada revisant i classificant pergamins a la biblioteca i havia decidit anar-se'n amb uns amics a esboirar-se. Sabia que l'endemà li arribava una remesa important de nous documents per a catalogar, però necessitava oblidar-se de la feina durant una estona i en aquell moment li havia semblat una bona idea anar a prendre cerveses al local més concorregut de la ciutat. Ara, però, se'n penedia.
Intentava enfocar correctament la imatge del seu deixeble mentre aquest no parava de sacsejar-lo i cridar-li que s'havia de vestir immediatament i anar amb ell al moll. L'home no entenia res del que estava passant, la seva ment encara estava espessa a causa de l'alcohol.
Com va poder i amb una lentitud exasperant per al deixeble, l'home va aconseguir posar-se la túnica i lligar-se les sandàlies. Un cop vestit, tots dos van sortir corrents de la casa i van enfilar el camí cap al moll.
Mentre corria darrere el deixeble l'home sentia crits i veia gent córrer en totes direccions. L'aire estava impregnat d'una forta olor a cendra i la ciutat es trobava sumida en el caos. Una esgarrifança li va recórrer tot el cos. Amb una nova força sorgida del neguit i la por, l'home va començar a córrer més de pressa.
Va ser aleshores, en arribar al lloc on el duia al deixeble, quan ho va entendre tot. L'home, amb llàgrimes als ulls i encara sota els efectes de l'embriac, va deixar-se caure de genolls a terra, impotent davant l'escena que estava presenciant. No es podia creure el que veien els seus ulls. Allò pel que havia estat lluitant tota la seva vida ara s'esfondrava davant seu i ell es negava a creure-s'ho. Com si la imatge no fos prou prova per a ell, el seu deixeble no deixava de repetir-li una vegada i una altra la mateixa frase lapidària.
- Mestre, la biblioteca! La biblioteca crema!
Intentava enfocar correctament la imatge del seu deixeble mentre aquest no parava de sacsejar-lo i cridar-li que s'havia de vestir immediatament i anar amb ell al moll. L'home no entenia res del que estava passant, la seva ment encara estava espessa a causa de l'alcohol.
Com va poder i amb una lentitud exasperant per al deixeble, l'home va aconseguir posar-se la túnica i lligar-se les sandàlies. Un cop vestit, tots dos van sortir corrents de la casa i van enfilar el camí cap al moll.
Mentre corria darrere el deixeble l'home sentia crits i veia gent córrer en totes direccions. L'aire estava impregnat d'una forta olor a cendra i la ciutat es trobava sumida en el caos. Una esgarrifança li va recórrer tot el cos. Amb una nova força sorgida del neguit i la por, l'home va començar a córrer més de pressa.
Va ser aleshores, en arribar al lloc on el duia al deixeble, quan ho va entendre tot. L'home, amb llàgrimes als ulls i encara sota els efectes de l'embriac, va deixar-se caure de genolls a terra, impotent davant l'escena que estava presenciant. No es podia creure el que veien els seus ulls. Allò pel que havia estat lluitant tota la seva vida ara s'esfondrava davant seu i ell es negava a creure-s'ho. Com si la imatge no fos prou prova per a ell, el seu deixeble no deixava de repetir-li una vegada i una altra la mateixa frase lapidària.
- Mestre, la biblioteca! La biblioteca crema!
Comentaris
-
Realisme [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-03-2014 | Valoració: 10
Aquest relat me l'acabo de rellegir tres cops seguits. I és que no et pots perdre cap frase! És d'una foscor i d'un estil gòtic preciós, precís i colpidor. La biblioteca crema, per què? M'ho puc imaginar veient el protagonista piripi de cervesa o cerveses. La gran passió barrejada amb alcohol pot tenir greus conseqüències . Una forta abraçada tarragonina.
Aleix
l´Autor
30 Relats
119 Comentaris
59216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Per què escric?Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.
Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.
Perquè escrivint em sento... lliure.
____________________________
No, no ens enganyem.
Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.
Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.
_________________________________
mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell
............................................
Últims relats de l'autor
- Scripta manent
- Tan sols tres paraules...
- Amb passió desesperada
- Felicitat és...
- Perquè distem tant...
- Arriba un punt...
- Pensaments en veu alta: Canvis inevitables
- T'odio
- Jo mai, mai...
- Tantes coses que vull dir-te...
- Defalleixo en aquesta lluita constant
- Mira'm, menteix-me...
- Mentiria...
- De vegades...
- Cerques Cal·líope