Arriba un punt...

Un relat de: Kyra

Arriba un punt en què
ja no sé si vinc o si torno,
si me'n vaig o si em quedo,
si m'amago o em trobo...

Si tot és blanc o és negre,
si recordo o oblido,
si ric o si ploro,
si vull o no vull...

Arriba un punt en què
res canvia, tot resta igual,
immutable, per més que
intenti canviar-ho.

I el pitjor és quan,
enmig de tant terrabastall,
arriba aquell moment en què
vull i no puc, pots i no vols...


Kyra March

21 desembre 2008

Comentaris

  • que bonic![Ofensiu]
    maricel | 30-05-2009

    m'agradat la manera d'expresar-te

  • El dubte[Ofensiu]
    Melcior | 06-01-2009 | Valoració: 10

    forma part important del èsser humà , de fet és un dels trets que el fan diferent .
    Endavant !

  • Transmet molt[Ofensiu]
    llaixam | 30-12-2008

    Aquest poema em transmet molt, suposu que perquè mi sento plenament identificada.
    Et seguire llegint, si el temps mo permet!
    Feliciitats pel poema!

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

58727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................