T'odio

T'odio
perquè de tu tan sols he descobert
el gust salat de les meves llàgrimes
i la grisor de les tardes interminables d'estiu.

T'odio
perquè per tu jo tan sols era
algú a qui ignorar, a qui oblidar,
algú de qui ja ni tan sols recordes el somriure.

T'odio
perquè de tu tan sols he après
a sentir-me insignificant, odiosa,
a creure que era jo, la culpable de tot plegat.

T'odio
perquè des d'aleshores
no puc fer cap pas
sense sentir-me envaïda pel dubte i la por.

T'odio
perquè gràcies al record d'aquells dies
sóc totalment incapaç de seguir endavant,
de sortir de l'amagatall en el que m'he refugiat.

T'odio
perquè encara no m'has tornat
l'alegria que em vas arravatar
durant aquelles setmanes de convalescència.

T'odio
perquè no sé com oblidar-ho tot,
perquè no sóc capaç d'actuar com tu,
de fer veure que tot això no m'afecta en absolut.

T'odio
perquè no sé com arrencar-me
l'espina que tot això
va deixar clavada massa endins en la nostàlgia.

T'odio
perquè des del teu silenci
ja no he tornat a ser la mateixa,
ja no he tornat a tenir confiança en mi.

T'odio
perquè encara no he descobert
com prosseguir el meu camí
des d'aquell instant de decaiguda.

T'odio
perquè encara no he retrobat la força
per a tornar-me a alçar cada cop
que defalleixo enmig de la penombra.

T'odio
perquè vull passar pàgina...
i no sé com.



Kyra March

25 novembre 2008