Pensaments en veu alta: Canvis inevitables

Perquè el món canvia...
Canvia sense que ens n'adonem, sense que notem el canvi fins que és prou gran com per a sentir la diferència... ben bé com si nosaltres ens quedéssim quiets en la mateixa posició mentre aquest gira sense descans al nostre entorn.

Ben bé, com si un dia ens despertéssim i la vida hagués donat un gir de 180º, sense haver-nos preguntat en si estàvem d'acord en aquest canvi tan brusc o, si per el contrari, preferíem seguir com sempre...

Canvis que no s'explica ningú, que, irremediablement, esdevenen per si sols provocant un daltabaix caòtic en la nostra visió del món... canvis als que ens hem d'habituar, als que ens hem d'acostumar perquè, per més que ho intentéssim evitar, la vida segueix el seu camí i no ens podem enfrontar contra l'inevitable... senzillament, hem d'acceptar que hi ha coses que no podem escollir...



I mentre alguns tenim por i intentem lluitar per allò que ens importa, d'altres abandonen aquesta batalla a la primera desavinentesa que troben, a la primera tanca que els depara aquest llarg camí... sense dubtar ni un moment en llençar la tovallola sense ni tan sols intentar abans trobar-hi una solució.

I jo em pregunto si no serà que en realitat fem veure que ens importen coses que en realitat no ens interessen el més mínim... o si no fingim que quelcom no té res a veure amb nosaltres quan en realitat és la cosa que més ens importa en aquest món.
Jo em pregunto si tot això no serà senzillament pel motiu que, si ens mostrem tal com som a la gent que ens rodeja, ens sentim dèbils perquè coneixen els nostres secrets?

No serà que ens estem convertint en uns egocèntrics imbècils als que tan sols els preocupa la manera en com els veuen la resta?

I ara ja, sense més dilacions i tal com diria Lluís Marco:
"Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi..."


Kyra March

29 agost 2008