Estols d'ocells

Un relat de: Naiade

Núvol negre com la nit
que et mous al so de la musica
dansant al ritme establert
seguint la partitura
marcada per la llei de la natura.

Silueta en moviment
circulant pel cel blau
dibuixant formes
canviant direccions
seguint el ritme vital.

Volades d'ocells
estelada de garlandes
gaudiu del vostre ritual
surant amb llibertat
balancejant-vos al compàs del vent.

Comentaris

  • encisador[Ofensiu]
    llamp! | 24-03-2008 | Valoració: 9

    Els ocells tenen màgia, o fan màgia. Celebro aquest poema per la senzillesa de formes i vocables i l'armonia en conjunt.

    Et faig saber que tinc un poema (silueta delicada) que no té res a veure amb el teu, però quan l'he llegit la paraula "silueta" m'hi ha fet pensar....

    Continua així.

  • Ocells [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 26-02-2008 | Valoració: 10

    mentre llegia podia veure'ls volar, es preciós el teu poema, m'encanta la natura i des de petit quedo embadocat observant qualsevol cosa o ésser viu,

    J. Lluís Cusidó

  • Llibertat[Ofensiu]
    Falciot blanc | 22-02-2008 | Valoració: 10

    Aquest teu relat, tant curt, tant concís i entenedor, dius en pocas paraules coses molt difícils de dir. M'agrada perquè jo tambe soc un enamorat de la natura, i els ocells per a mi inspiren llibertat tal com tu dius. "gaudiu del vostre ritual surant amb llibertat". Tinc un petit poema que també parla dels ocells, crec que te similitud amb el teu, si els vols llegir i deixar-me algun comentari amb faria il·lusió. El relat es titula "Els Falciots". Continuaré lleguin-te, estic content de haver trobat el teu espai.

  • Els estornells[Ofensiu]
    Melcior | 18-02-2008 | Valoració: 10

    fan el nùvol negre i el que escrius, hi ha altres estols d' ocells, que son més aburrits .
    Endavant!


  • Coordinació...[Ofensiu]
    Kyra | 17-02-2008 | Valoració: 10

    El que sempre m'ha fascinat dels ocells és la seva coordinació, la manera com s'avenen entre tots... dos ocells mai xocaràn entre ells en ple vol. En les persones, en canvi, succeeix dia rere dia.

    Fins aviat.

    Kyra

  • Amb el teu poema...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-02-2008 | Valoració: 10

    ens regales una imatge bellissima que, pel que he llegit, quasi bé tots conservem a la memòria, sobre tot de quan erem infants i ens passàvem forces estones contemplant el seu vol i ens admirava la sincronització tan perfecta que els fa volar sense topar els uns amb els altres.
    Una abraçada

  • Un poema de tarda de primavera[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-02-2008 | Valoració: 10

    De fet, com el temps que fa aquests dies! T'ha quedat una preciosa imatge de postal, un retrat bellíssim d'aquestes volades d'ocells!!

    Aix! Tens raó! Em passarà el termini! És que no tinc la bona, eh, amb la inspiració!!! Serà qüestió de provar d'escriure sense la inspiració, és a dir, passant olímpicament d'ella, per veure si així la musa es mosqueja i torna de nou!

    M'hi poso!!

    Gràcies, Naiade!!!

    Una abraçada,

    V

  • Volades d'ocells[Ofensiu]
    Carme Raichs | 14-02-2008 | Valoració: 10

    Poeta en moviment
    dibuixant les paraules
    amb el ritme estabert
    del teu ritme vital.
    Garlandes de cel blau
    seguint la partitura
    d'aquesta llibertat
    que sura pels teus dits.

    Un plaer llegir-te naiade. Gràcies pels teus mots. Una abraçada.
    Carme

  • Estelada incansable[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Realment, el teu poema es mou com un estol d'ocells pel cel...

    M'has fet recordar que de petita me'ls mirava i no entenia com podia ser que volessin tots a l'hora sense que es produís ni una topada!
    M'encisaven aquelles coreografies acrobàtiques que dibuixaven formes en constant moviment, fent i desfent sense aturall... com tu bé dius, es podia pensar en una estelada de garlandes!

    Gràcies pel teu missatge de felicitació!

    T'envio una abraçada fooorta i graaan,
    Unaquimera

  • que al cel, donen vida.[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Van Jugant,
    son milers d' ocells enjogassats,
    que al cel, donen vida.

    Acrobàcies i xiscles,
    omplen els ulls d'alegria,
    amb la darrera llum del dia.

    i al capvespre amb la foscor ,
    els crits s' adormen ,
    en alguna arbre ,
    i dins la negror.

    Avet
    * gràcies per el teu comentari.

Valoració mitja: 9.9

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com