NO SENSE TÚ

No sé parar quiet, no sé si és una virtut, però és inevitable.
Sempre amunt i avall, avall i amunt.
Al meu camí sempre hi ha comes, mai un punt.

No puc deixar de pensar en tu, no ho entenc, però és inevitable.
Els teus llavis en contacte amb mi per un moment,
És un record que no s'esborra fàcilment.

No puc ser feliç, no si tu no hi ets, però és inevitable.
Per això sempre em dónes un càlid "temps al temps",
Però el caliu de les teves paraules m'és insuficient.