Cercador
Jo mai, mai...
Un relat de: KyraJo mai, mai, he anhelat vehementment
convertir les hores en segons
i els segons en hores,
llençant un a un els granets de sorra
pel balcó que duu al mar...
Jo mai, mai, he desitjat intensament
cridar d'impotència enmig d'una multitud
absorta en el més pur egocentrisme,
incapaç d'albirar absolutament res
més enllà del seu afany
de luxúria i diversió nocturna...
Jo mai, mai, he cobejat ferventment
l'abraçada del més profund silenci
d'una nit tempestuosa de primavera,
perdent-me entre la fredor
dels gèlids carrers solitaris
d'una ciutat gairebé desconeguda
en companyia de la més absoluta foscor...
Jo mai, mai...
Kyra March
18 octubre 2008
Comentaris
-
Tu mai mai.[Ofensiu]Peter Griffin | 28-10-2008 | Valoració: 10
Segueixo pensant que ets de la única de les persones que coneixo que saben expressar-se com tu ho fas.
A mi de moment no m'ha vingut la inspiració, pero confio en que la recuperaré tard o d'hora.
Més o menys... quan acabi els exàmens. xdxd.
Un petó molt fort. -
Preciós!!![Ofensiu]mappi | 23-10-2008 | Valoració: 10
M'has deixat bocabadada... sense paraules...
Quant és pot dir en tants pocs mots...
un petó i una abraçada "de copets". -
Totalment[Ofensiu]Nonna_Carme | 23-10-2008 | Valoració: 10
encisador aquest " jo mai, mai", que traduït al llenguatge dels sentiments, és un crit de "jo sempre, sempre".
Et felicito, Kyra.
Un petó.
Nonna_Carme -
Excel·lent[Ofensiu]Ferran Planell | 22-10-2008 | Valoració: 10
Excel·lent, seria la paraula?
De ben segur que sí.
No se m'acudeix que més dir.
Bé, sí, potser sí: No t'oblidis de seguir escrivint tot allò que no t'atreveixis a dir en veu alta. Perdre'ns-ho seria imperdonable.
Valoració mitja: 10
l´Autor
30 Relats
119 Comentaris
58768 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Per què escric?Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.
Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.
Perquè escrivint em sento... lliure.
____________________________
No, no ens enganyem.
Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.
Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.
_________________________________
mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell
............................................
Últims relats de l'autor
- Scripta manent
- Tan sols tres paraules...
- Amb passió desesperada
- Felicitat és...
- Perquè distem tant...
- Arriba un punt...
- Pensaments en veu alta: Canvis inevitables
- T'odio
- Jo mai, mai...
- Tantes coses que vull dir-te...
- Defalleixo en aquesta lluita constant
- Mira'm, menteix-me...
- Mentiria...
- De vegades...
- Cerques Cal·líope