Bon dia Montserrat, m'agrada el teu relat, això t'ho hauràn dit varies vegades. T'escric per dir-te que jo també n'he escrit alguns fa uns anys, no es que vulgui engrescar-te a llegir-ne algún, això no cal.
Tinc un canal de Youtube anomenat "Quartamensió" on explico els meus relats i els hi dono visibilitat. Si t'interessa fer-ne algún?
Pots veure més o menys com queden. Tinc molt poques visites però voldria fer-ne de més autors senzillament perquè sóc aficionat a fer muntatges de postproducció i edició de vídeo i el més important... sense ànim de lucre de cap mena. Ho faig per afició i sense cap intenció que no sigui passar una bona estona imaginant cada situació. Podem quedar vía mail i parlar-ne si vols i sense compromís. Fins i tot si vols gravar tu mateix la lectura i jo m'ocupo de donar la part visible amb una bona introducció i cercant imatges tal com pots comprovar en els meus relats. De fet, es poden fer mil coses. Bé, no et molesto més, només dir-te que havent llegit el teu relat, pot quedar xulo.
Repeteixo i et dic sincerament que no tinc cap intenció que no sigui senzillament fer coses com les que pots veure al canal de Quartamensió, fins i tot en alguns relats poso la meva cara on faig més o menys una sinopsi del propi relati.
Bé, sense cap altre particular, vull dir-te que el teu relat mola molt.
Gràcies per aquests dos minuts que dura fent-nos volar la imaginació. Salutacions!!!

El meu correu: quartamensio@gmail.com
Joan Carles

Bon dia Josep Maria, m'agrada el teu relat, això t'ho hauràn dit varies vegades. T'escric per dir-te que jo també n'he escrit alguns fa uns anys, no es que vulgui engrescar-te a llegir-ne algún, això no cal.
Tinc un canal de Youtube anomenat "Quartamensió" on explico els meus relats i els hi dono visibilitat. Si t'interessa fer-ne algún així?
Pots veure més o menys com queden. Tinc molt poques visites però voldria fer-ne de més autors senzillament perquè sóc aficionat a fer muntatges de postproducció i edició de vídeo i el més important... sense ànim de lucre de cap mena. Ho faig per afició i sense cap intenció que no sigui passar una bona estona imaginant cada relat. Podem quedar vía mail i parlar-ne si vols i sense compromís. Fins i tot si vols gravar tu mateix la lectura i jo m'ocupo de donar la part visible amb una bona introducció i cercant imatges tal com pots comprovar en els meus relats. De fet, es poden fer mil coses. Bé, no et molesto més, només dir-te que havent llegit el teu relat, pot quedar xulo.
Repeteixo i et dic sincerament que no tinc cap intenció que no sigui senzillament fer coses com les que pots veure al canal de Quartamensió, fins i tot en alguns relats poso la meva cara on faig més o menys una sinopsi del propi relati.
Bé, sense cap altre particular, vull dir-te que el teu relat mola molt.
Gràcies per aquests dos minuts que dura fent-nos volar la imaginació. Salutacions!!!
El meu correu: quartamensio@gmail.com
Joan Carles

Per la Eva

M’agrada molt, és subtil, directe, a cada paràgraf del relat condenses elements cada cop més sensibles i aquesta sensibilitat va en augment. Trobo que el final és molt encertat, l’habitual en una bona part de les relacions de parella, independentment del sexe o l’edat.
Fins avui no havia llegit res teu, però segur que t’aniré fent alguna llegida. És un relat molt bonic.

Bocabadat em deixen les teues paraules, quanta raó tens des del principi fins el raonat i encertat final. Moltes gràcies per aquest temps que has dedicat en fer-me una llegida. Et voldria dir que hi ha una cosa que tinc molt present; valoro molt el temps, i veure que algú de l’espai que ens envolta et dedica uns moments, ho agraeixo sincerament. No voldria acabar sense dir-te que aquesta manera que tens d’expressar-te és captivant. Gràcies, Nil.

Què gran Nil, "és quan ens despullem del cos físic" quina visió. Mira que ho vaig pensar, en el res i el tot...
Certament, no sabem cap on anem i com be sabràs, la filosofia budista ha escrit molt de la mort al llarg dels segles.
Gràcies.

Sovint tenim la necessitat d'aturar-nos uns instants i veure què som, què fem, cap on volem anar, què volem demostrar als demés o mirar més ellà de les aparences, el més important però és, mirar-nos cap endins i estimar-nos a nosaltres mateixos. És digne d'admiració aquell que sap mirar-se amb ulls d'enamorat, amb emoció malgrat els rasges menys positius d'un mateix. Estimar-se a un mateix és l'inici d'una aventura que dura tota la vida, va dir O. Wilde. Felicitats Nil, quin gust de lectura.

Perdó per la incoherència del meu comentari, però l'he escrit amb el gat sobre les mans. :)

M'agrada molt el comentari i prenc nota. Accepto de bon grau el teu punt de vista i això fa que augmenti el meu grau d'autocrítica perquè sincerament, sovint dedico una mica de temps en fer alguna lectura en diagonal i gaudint d'autors amb una riquesa llingüística que dóna gust. Tot i que no em decanto especialment per la poesía, a vegades també hi faig un tomb per la web, i jo no em veig capacitat per escriure poesía. Es necessita molta tècnica i sabiduria. Gràcies per dedicar un pessic del teu temps per fer-me una llegida i dedicar-me un comentari. Salut !

M'agrada molt i curiosament és una de les coses que a molta gent ens aniria bé reflexionar i plantejar-nos aquesta "transformació". Crec haber entès el missatge que vols transmetre.

Curt i llarg a l'hora. Amb poques paraules dius molt.
Per cert, Yunnan... què dir d'aquesta regió meravellosa.

Aquest desamors que no es poden treure del cap. Aquestes històries són al cap i a la fi les que ens fan madurs, són les que ens fan sentir. La vida, és així, un cúmul de sentirs.
M'agrada com expliques les coses des de un punt de vista evidentment molt personal i imaginatiu.

Meravellós, amb poques paraules ho dius tot. M'agrada't molt.

Salut !!

La senzillesa de les teves paraules arriben allà on tu vols i ho aconsegueixes. El lector, en aquest, cas jo mateix m'he quedat pensant en allò que tots desitjem.
Molt profund.

Salut !!!

Joan Carles

Boníssim, sobretot amb la senzillesa com has explicat amb allò que sobint no s'hi pensa, allò que ens dona una mare i que només sap ella. Cosa incompresa per molts fills fins que arriben a ser pares.

Per cert, gràcies per el teu comentari del meu relat.

Joan Carles