Cercador
A la María, o al vent...
Un relat de: Joan Carles Jorba- Compartir:
- Quedem per sopar?
- A quina hora passaràs per casa meva?
- Si a les nou et va bé?
- D'acord doncs..., fins després.
No vàrem anar a un bon restaurant però igualment hi havia un raconet molt adequat per a l'ocassió.
Un sopar lleuger que vàrem acompanyar amb un bon vi de la terra i que ella va tenir l'encert d'escollir. Aquella nit, com sempre, no va passar res de nou però no menys desitjat.
Al dia següent...
Li vaig dir a la María, (la dona d’un dels meus companys de la feina...) Ahir, tú vas escollir el vi i com saps, vàrem passar a una segona ampolla que no vàrem acabar del tot. Les emocions on ens transportà el màgic suc del raïm ara queden esfumades, les paraules expresades amb aquella sinceritat les hi podem agraïr al vi estimat, però ja saps que les coses no es veuen de la mateixa manera quan tens un got de vi a la mà. Vaig intuïr la teva por i el desitg al mateix temps.
Tot allò que ens varem dir, totes aquelles paraules, estaven plenes d'excuses per no asumir la realitat. Més tard, tu vas tornar al lloc on encara no t'has donat compte que no pertanys i jo vaig seguir endavant fins arribar a casa meva. Estirant-me al llit desfet i que no faig mai, tornaba un cop més a la meva solitut.
Sempre he dit que el vi fa de pont i t'ajuda a treure allò que et fa por creuar.
Aquella nit, jo vaig creuar el pont, però tu no estaves a l'altre vora. Vaig sentir que les meves paraules i mirades se les enduïa el vent. La por va poder amb tú i és per això que me'n vaig, estimada amiga del meu cor, me'n vaig, lluny de la teva cercanía.
Comentaris
-
Solitud[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 07-05-2018 | Valoració: 10
El teu relat toca un tema que ha estat font d'inspiració de grans obres literàries al llarg de la història de la humanitat. I és que la infidelitat i la lleialtat són dues cares d'una mateixa moneda. Dos opcions, dues decisions que costa que sintonitzin plegades. I és que sempre hi ha un cantó que tiba, força la situació i això de retruc comporta, a l'altra banda, por i indecisió. Perquè si bé el vi ajuda a desinhibir-se, també incrementa la claredat i el el determini. En resum, el succés s'esvaeix i cau pel seu propi pes, en la frustració de l'un i en la freda solitud de l'altre. No defalleixis pas! Nil
-
Somiant[Ofensiu]Joan Carles Jorba | 07-05-2018
Per la Eva
-
Sopar i comiat[Ofensiu]Unaquimera | 13-02-2011
He arribat fins al teu espai per pura casualitat... i un cop aquí m’he sentit atreta pels punts suspensius del títol ( t’he de confessar que tinc una especialitat debilitat pels punts suspensius ) del teu darrer relat, i per l’aparent misteri que contenen els seus mots.
Un cop a dins, he assistit al sopar... i al comiat des de l’altra banda del pont que no es creuà.
No sembla, però, un adéu trist, sinó una decisió presa conscientment per tal de ser conseqüent amb un mateix, així que en principi sembla un encert.
I ara que t’he descobert, crec que hauré de tornar a passar per aquí i llegir-te una mica més, ja que em sembla que serà interessant anar descobrint els teus escrits... Evidentment, els meus són a la teva disposició ;-)
T’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autor,
Unaquimera
-
Premi CatarsiArc febrer[Ofensiu]AssociacioRelataires | 12-02-2011
El premi CATARSI ARC inicia un nou mes amb un nou tema:
Mes de febrer tema: Metamorfosi
Us convidem a particiapar. Recordeu que podeu participar des de un nanorelat fins a un conte llarg. Teniu fins a final de febrer.
ARC
