El testament

Un relat de: Joan Carles Jorba
Eren tres quarts de dotze de la nit quan me’n vaig anar a dormir perquè em trobava cansat, molt cansat. A les dues i vint minuts vaig deixar de respirar, i al matí següent em vaig despertar mort. A la tauleta de nit hi había un llibre de Murakami, em vaig quedar sense saber com acaba, el got d’aigua estaba buit, segurament me’l vaig veure abans de passar a formar part de res. Al costat del coixí una bossa de plàstic es movía amb l’aire que entraba de la finestra oberta. Però… si la vaig deixar tancada la nit anterior, i a casa no hi había ningú més.
Ara hi ha un grup d’homes voltant per tota la casa, per la meva cambra també, i tots porten guants de látex i passen pincells per tot arreu. Qui fins fa una parell de mesos va ser la meva dona, entra, em veu, i indiferent es mira les ungles que llueix pintades de color negre i blanc. Es dirigeix a l’armari i abans d’obrir les portes un dels homes li llença un “alto señora, yo abriré” i tot seguit ella agafa una carpeta i quan la té oberta veu que es buida, li cau una llàgrima i un dels homes li diu mirant-me a mí, “lo siento, señora”.

Comentaris

  • gràcies Nil[Ofensiu]
    Joan Carles Jorba | 12-04-2018

    Què gran Nil, "és quan ens despullem del cos físic" quina visió. Mira que ho vaig pensar, en el res i el tot...
    Certament, no sabem cap on anem i com be sabràs, la filosofia budista ha escrit molt de la mort al llarg dels segles.
    Gràcies.

  • Excelent[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 11-04-2018 | Valoració: 10

    M'omple d'ànims llegir el teu meditat comentari sobre el meu poema ANGOIXA, bona tria!... Grans mercès. En quant al teu relat, EL TESTAMENT, només i molt puc dir-te que m'ha sobtat per com és de dissemblant amb el allargassat relat VIDA DE PRES. En aquest , per la seva brevetat, però alhora ric en significança. He pogut copsar, sense esforç, la teva unicitat com a "Polígraf". Perquè, vet ací que donar vida a un personatge que es mor i continua visquen la seva pròpia "defunció" amb tot el que això comporta. És una brillant posada en escena, que manta de vegades he jugat jo mateix a fer de la de la meva. Ah! per cert, on dius: "per a formar part del res", ho trobo discutible, jo hagués posat : per a formar part del tot. Perquè és quan ens despullem del cos físic, que ens reintegrem amb el tot. Ah! bona pensada en donar a conèixer un escriptor peculiar com en Murakami bo deixant el llibre damunt la tauleta de nit. Enhorabona, Nil

  • Molt bo![Ofensiu]
    brins | 10-12-2010 | Valoració: 10

    No t'han calgut gaires paraules per explicar-nos amb molta habilitat la trista història d'un desamor, d'un crim, i d'una frustació...

    El final molt encertat. He imaginat de seguida què era el que trobava a faltar la dona, però en adonar-me del títol del relat, n'he pogut estar segura.

    Enhorabona!

    Pilar

  • M'ha interessat[Ofensiu]
    Josoc | 10-12-2010

    l'explicació preliminar. L'interès ha continuat i creixent durant la lectura, però... confesso que no he entès el final. Me'l podries explicar? Gràcies!