Cercador
El testament
Un relat de: Joan Carles Jorba- Compartir:
Ara hi ha un grup d’homes voltant per tota la casa, per la meva cambra també, i tots porten guants de látex i passen pincells per tot arreu. Qui fins fa una parell de mesos va ser la meva dona, entra, em veu, i indiferent es mira les ungles que llueix pintades de color negre i blanc. Es dirigeix a l’armari i abans d’obrir les portes un dels homes li llença un “alto señora, yo abriré” i tot seguit ella agafa una carpeta i quan la té oberta veu que es buida, li cau una llàgrima i un dels homes li diu mirant-me a mí, “lo siento, señora”.
Comentaris
-
gràcies Nil[Ofensiu]Joan Carles Jorba | 12-04-2018
Què gran Nil, "és quan ens despullem del cos físic" quina visió. Mira que ho vaig pensar, en el res i el tot...
Certament, no sabem cap on anem i com be sabràs, la filosofia budista ha escrit molt de la mort al llarg dels segles.
Gràcies. -
Excelent[Ofensiu]Nil | 11-04-2018 | Valoració: 10
M'omple d'ànims llegir el teu meditat comentari sobre el meu poema ANGOIXA, bona tria!... Grans mercès. En quant al teu relat, EL TESTAMENT, només i molt puc dir-te que m'ha sobtat per com és de dissemblant amb el allargassat relat VIDA DE PRES. En aquest , per la seva brevetat, però alhora ric en significança. He pogut copsar, sense esforç, la teva unicitat com a "Polígraf". Perquè, vet ací que donar vida a un personatge que es mor i continua visquen la seva pròpia "defunció" amb tot el que això comporta. És una brillant posada en escena, que manta de vegades he jugat jo mateix a fer de la de la meva. Ah! per cert, on dius: "per a formar part del res", ho trobo discutible, jo hagués posat : per a formar part del tot. Perquè és quan ens despullem del cos físic, que ens reintegrem amb el tot. Ah! bona pensada en donar a conèixer un escriptor peculiar com en Murakami bo deixant el llibre damunt la tauleta de nit. Enhorabona, Nil
-
Gràcies[Ofensiu]Josoc | 10-12-2010
pel comentari i per l'aclariment. Ara que ho sé, trobo que estava ben clar i ben trobat.
-
Molt bo![Ofensiu]brins | 10-12-2010 | Valoració: 10
No t'han calgut gaires paraules per explicar-nos amb molta habilitat la trista història d'un desamor, d'un crim, i d'una frustació...
El final molt encertat. He imaginat de seguida què era el que trobava a faltar la dona, però en adonar-me del títol del relat, n'he pogut estar segura.
Enhorabona!
Pilar -
M'ha interessat[Ofensiu]Josoc | 10-12-2010
l'explicació preliminar. L'interès ha continuat i creixent durant la lectura, però... confesso que no he entès el final. Me'l podries explicar? Gràcies!
