EL CEMENTIRI

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
 

 

 

Al cementiri  si anava per un camí al mig d'una terra agresta , no s´sentia cap soroll , li feia l´efecte que havia caminat molts i molts quilòmetres. Era una tarda quieta on semblava no sentir-se cap soroll, sols el paisatge. L´aire era fred  i encara que anés molt abrigada no va poder aturar una esgarrifança. Va alçar el cap per veure si es veía algún ocell i sols va percebre boira i res mes.

La noia va pensar en la pel·lícula “Los otros” i en el llibre Cims borrascosos , tot li va venir al cap de sobte, no es veia ni una ànima.

Al cap de caminar molt mes va entreveure la porta del cementiri de color fosc i la tàpia que l´envoltava, va ser com si de prompte es digues a si mateixa- Mira ja he arribat a casa-

La noia era alta prima amb la pell molt blanca i amb uns ulls entre blau i vert i la seva cabellera rosa li arribava quasi a mitja esquena, no era ni maca ni lletja, era vulgar com es deia ella en mirar-se al mirall.

Va empentar la porta amb una mà , ja que a l´altre portava un pom de flors grogues, potser crisantems. De mica en mica va anar trepitja’n una terra que no feia gens de soroll  Malgrat les seves sabates amb talons no gaire alts.


Estrany, va pensar ella, ni una mica de soroll ni de vent sols pau i silenci. Va passar entre sepultures baixes i nínxols esquerdats, algun ram de flor de plàstic pocs de naturals. Es va adreçar al fons de tot del cementiri, allí hi tenia la seva tomba el seu estimat.

La va veure de lluny i si apropa, Miquel Tort Llanars deia la làpida 1853-1876 i a sota de tot un altre nom, Angelina Llinars Mateu  1855-1876.

La noia s´agenolla enfront de la tomba que veu descuidada i vella i de prompte ho va entendre tot, el silenci , ella era l´Angelina , ella era morta també , varen morir tots dos, quan un llamp els va tocar prop de l´ermita de Sant Segimon, el que no entenia és que ella vagues sempre amb un ram de flors a la mà, després ho recorda era el mateix ram que duia aquell día a l´aplec de Sant Segimon, no feia gaire en Miquel li havia comprat.

Cóm és que no em sento morta , es pregunta . I no sap respondre’s.

Comentaris

  • Misteris[Ofensiu]
    MariaM | 14-11-2021 | Valoració: 10

    Pels misteris, i la mort i el nèixer ho són, no sempre hi haurà resposta, crec.
    M'agrada
    Mariam

  • Caram, que curiós.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 06-11-2021 | Valoració: 8

    No acabo d'entendre aquest relat, però entenc que és bastant bo.

    ¿Què es troba aquesta noia? ¿Ha descobert que està morta? ¿És un fantasma o quelcom similar? ¿I el seu marit està mort com ella?

    I si està morta, ¿com és que ella mateixa es creu que existeix?

    El teu conte està bé, però jo hi afegiria algun perfeccionament.

    Ànim, t'animo a seguir escrivint.

    Mil abraçades i fins després.

  • Bona vesprada Montserrat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-11-2021

    Espero que et vagi bé i el millor possible. Bé, que et recomano l'últim poema meu, titulat "A la vespa..." Quan puguis naturalment. Gràcies per ser una bona amiga relataire.
    Una abraçada.

  • Els fantasmes i el cine.[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-10-2021

    Un relat de fantasmes i d'enamorats. No havia sentit dir mai que els fantasmes anessin al cine, però de fantasmes es pot dir el que es vulgui.
    Ben descrit l'ambient, et prepara per a un final sorprenent.

  • L'Angelina era morta. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-10-2021 | Valoració: 10


    Un relat amb sorpresa i imaginació, on l'Angelina ja estava morta també, igual que el Miquel.
    Has treballat un relat amb dos morts, on l'Angelina li oferia flors al Miquel.
    M'ha agradat llegir-te de nou.
    Quan puguis i tinguis temps, tinc un nou poema editat. Te'l recomano. Gràcies.
    Una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • inquietant[Ofensiu]
    Atlantis | 30-10-2021

    Ben descrit el cementiri, ara que es temps de morts, i inquietat el final. La dona morta fa arribar les flors al seu estimat.

    M'ha agradat perquè està ben escrit i perquè té sorpresa.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

423 Relats

1424 Comentaris

274778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.