Compartim un tren, amb diferents personas, que al llarg de la vida pugen i baixen a diferents estacions, algunes te les tornes a trobar, altres han baixat per no pujar més, per a tots les estacions representen nous reptes, els acceptem o no, compartim tren, nomes tren, si te'n baixes, trobes altras trens, la vida continua.
M'encanta el relat.

Sorpresa rere sorpresa. Haver si aixó es una reencarnació, o estás il-luminat.
Felicitacions

Estic aclaparat
Per la sorpresa que m'has donat

L'hòstia no se m'acudiria ni en mil anys

La pluja és dolça i pot ser amarga, depèn de com et tracti i tractis, m'agrada aquest poema i mullar-me
Felicitats

El far, la corda de 71 cm. i el io,io, la habitació 426, un riu de sang, el blanc i el negre, el full blanc i l'encenedor i un llarg etc. barrejat a la narrativa, a començat a aflorar sentiments i se m'ha fet curt.
M'agrada

Llum, foscor, resplendor, colorit, explosió, combinació molt dificil d'agrupar i aconseguir romenticisme, Felicitats.

No m`ho havia plantejat des d'aquest punt de vista. es cruel i alhora romàntic , haure de continuar reflexionant , m'agrada el relat.

El relat produeix esgarrifances, els sentiments afloren amb més força segons avança l'escalada al cim.

El Ramon té raó, jo als meus anys prefereixo mirar fotos antigues que mirar-me al mirall !! he je je

Ben relatat, correctíssim, l'òstia al líder, més valoració personal i menys líders

Les pors i dubtes sempre existiran, mai no s'esvaeixen, quan ve la inspiració, llança't ia una altra cosa

Trist i mes trist en pensar que la realitat supera la ficció

Molt divertit, hi ha hagut moments que ni sabia qui explicava la història si el protagonista o el glaço.

Tant de bo, no deixis mai d’escriura