Floc de neu

Miro amunt, no veig el cel, la muntanya el tapa, tapa el cel on hi ets. Ets al cim d'aquesta muntanya, i jo, al fons d'ella. Tant, però tan a prop i a la vegada tant, però tan lluny per la diferència d'altitud, vull apropar-me a tu, i escalo, no en sé, però ho intento, aprenc... Mateix aire el que respirem, però el vent no m'hi porta a tu per molt que aire intenti ser. T'estimo, i sé que quan som junts hi ha un "no sé què" que flueix entre tots dos com la brisa que passeja entre nosaltres als capvespres dels nostres dies. Vull arribar-hi a tu, apropar-m'hi pel camí marcat per les teves trenes impregnades del color de la bella tardor, ser tots dos en el cim, ser vent al teu costat, i hauré d'arribar al cim per ser-ho, però no sé com fer-ho, i començo a buscar camins i camins cap al cim, començo a escalar i milers de camins s'obren cap a mi, camins dels quals he d'aprendre mentre escalo, camins dels quals no puc caure, si ho faig, em moro, si fallo, si ho forço, no podré observar l’horitzó al teu costat. I només si escalo podré arribar als núvols que et cobreixen els plors de matinada. Només al cim, podré trobar pau, només al cim, al teu costat.

I és dur, normalment es diu que una bona relació no et ficaria una muntanya enmig, que simplement t'aplanaria el paisatge i et marcaria el camí, i tant de bo sigui així, i ho és, ja que des d'allà a dalt ella ho veu tot pla, ella ja m'ha aplanat el camí que ara és laberint, on m’hi hauré de perdre per esdevenir. O potser simplement no vol, oi? Potser són paranoies meves, potser encara no està segura si aplanar-ho, potser espera que algú escali la seva muntanya, i no l’aplana perquè prefereix veure la llum del sol dibuixada a l'horitzó des de les alçades on es troba, sola, sense molèsties, sense viatgers que passin per allà a fer-se quatre fotos i unes escopinyes, potser ni sap que algú voldria escalar la muntanya, les seves dificultats, per ser-hi allà, al seu costat, potser no espera a ningú al cim, simplement hi és allà, amb el seu parell de roques, cinc arbres, i el petit rierol, i neu, molta neu.

Ella no deu saber el que estic disposat a fer per tal de respirar el mateix aire.

La sang em brota de les mans i surt per les petites rascades que les teves roques m’han produït, avanço, crido, tremolo i ploro, segueixo endavant, avanço, rellisco, m’agafo a una petita pedra per reflex, segueixo endavant, i tremolo, sagno, menjo, el cap em fa mal, segueixo endavant, i no puc, no puc més, la sang crida per la tremolor del meu cos, està farta de mantenir-me viu, però avanço, segueixo endavant, ploro, segueixo endavant, tremolo, segueixo endavant, sagno, segueixo endavant, me-, segueixo endavant, segueixo endavant, no paro, si m’aturo, ho deixaré per sempre, segueixo endavant, vull entendre-ho, tindre una última conversa al teu costat, segueixo endavant, miro avall, fa por, ho ignoro, segueixo endavant, i segueixo i segueixo i segueixo, el piolet amb sort m’aguanta, segueixo endavant, porto molt de temps provant d’escalar la teva muntanya, he de seguir endavant, he d’arribar al cim, t’hi he de trobar, i ploro, segueixo endavant.

Em cau la llàgrima, t’hi veig reflectida a la creu que marca el cim, la llàgrima es congela abans de tocar el terra. I m’apropo, a la creu, al cim de la teva muntanya, on hi ets, reviso totes les marques que ha anat deixant la gent al pas del temps, i trobo la teva, un floc de neu, en petit, molt petit, a una cantonada de la creu, no volies ocupar molt d’espai al dibuixar-ho, oi? Es nota la teva presència en la forma d’aquell dibuix, i trec al retolador, per just al teu costat, dibuixar una petita flama.
Aixeco la vista de nou, fa fred, molt de fred, i miro l’horitzó, vull veure’t, per això miro endavant, i a la distància, t’hi trobo dibuixada a l’horitzó, estàs al meu costat, en tot el que m’envolta en aquest cim, per això he escalat la muntanya, per un cop més, ser al teu costat, el fred em fa tremolar de nou, fa molt molt de fred, i torno a mirar l’horitzó, et sento a prop, més que mai, més que quan hi érem junts l’un al costat de l’altre, l’horitzó em mira, jo li mantinc la mirada, sento que et miro a tu, al cap i a la fi, això és el que vas voler veure abans de morir.

El vent m’acaricia la cara, em recorda a tu, com m’agrada el vent.

I m’estiro, tinc fred, molt de fred, tanco els ulls, tinc son, fred, noto els teus braços envoltant-me l’ànima, m’abraces, entro en calor.