La Dansa del Gira-sol

Tanco els ulls i just en aquest precís moment és quan em puc veure a mi mateix, quan em puc entendre, quan puc crear imatges a la meva ment, un espai buit i fosc sense la teva llum que em cega, una nit sense tu, fosca i preciosa, però en el fons del meu batec, tinc ganes que l'albada t'aixequi de nou.
Per poder observar tots els teus colors, estimar totes aquelles combinacions i intensitats de la teva llum.

Sentir la teva escalfor cada matí és el meu desig.

Però davant la meva immaduresa seguia la direcció de la teva llum, del món que omplies de color, seguit de la calor que em proporcionava la teva mirada, i les meves fulles responien a la teva brillantor amb un simple sacseig instintiu envers la teva presència.
I ara, ara que no responc la teva mirada: aquella part de mi que ballava al teu costat, és la que més et troba a faltar, i ploro, m’hagués encantat ser absorbit per la teva llum de nou, però fa mal, les fulles se’m cremen, no puc continuar així, he de madurar, tirar endavant, no soc tan fort com per rebre tota la teva llum, em quedaré cec, i més por em fa perdre la capacitat de veure’t un cop més que allunyar-me de la teva escalfor.

Tant de bo l’amor que sento per tu, el pugui sentir per mi.
Tant de bo no necessitar la teva llum per viure.
Tant de bo ser més fort, així, no em cremaré, i al teu costat, podré ballar.