El Glaçó s’envà de festa

Miro a la dreta, a l’esquerra, cadascú amb la seva història, cadascú pensa que el miren sense ells mirar a ningú, cada un se sent el protagonista de la seva pròpia vida. Una festa, molta música, cadascú vibra amb el ritme dels del seu voltant.

Cadascú, allà, envoltat, però sol amb les seves complexitats. Jo en soc un més, creient-me el protagonista, ja he gastat les energies i miro al voltant, què coi estic fent? Si això és tota l’estona el mateix, el dj ja porta mitja hora amb el mateix “chumba chumba”, no m’omple aquest ritme repetitiu, tampoc m’ompliria si no ho fos, em sento com el gel d’una beguda.

Soc un complement del meu voltant, deixat tirat amb el got en un racó de la festa, sol i abandonat a dins la meva càpsula, desfent-me per acabar entre pols, substàncies, i condons.

Lliure de la meva missió, esclau de les conseqüències d'haver-la complert. Sense objectiu, sense raó, sense l’amor de la beguda envoltada en el meu cos fred que es desfà gràcies a l’escalfor de la seva companyia, sense poder ser-hi per mi mateix, al cap i a la fi, complement soc, complement seré, soc el protagonista de la meva història, i a la vegada, esclau d’ella mateixa. No m’hi puc escapar, una història del que per molt protagonista que sigui, soc complement d’ella, i no pas al revés, com a mi m’agradaria.

Dono una ullada als meus amics enmig la festa, estan intentant lligar amb una noia d’un preciós vestit blau marí, maquíssima, cabells curts pel-roig, alta, una figura molt sex…, em veuen aquí, lluny de la seva “missió”, i no calen paraules, “avorten” i venen, i amb un subtil moviment es fiquen al meu costat, estem recolzats a la paret, una mica massa enganxifosa pel nostre gust, però junts. En silenci, però junts. I somric, ja no em sento tant sol dins el got.


-Què és? -En Pol dona una ullada mentre mira la beguda que em porto entre les mans.

-Una Pepsi.

-Ah, guai. -Mira endavant, potser observa algun cul o només mira a l’horitzó, coneixent-lo…

-Estàs bé? -Em pregunta el Guillem, cosa que fa que en Pol miri de nou cap a nosaltres.

-Si si, només és una crisi existencial.

-Típic, de nit qualsevol en tindria una.

-Vols que sortim? Millor pensar de la vida sense un soundtrack de fons no? -afegeix en Pol.

-No teníeu una noia que us interessava allà?, no us preocupeu per mi va, jo us animo.

-Només és una noia Miquel.

-Exacte, com vols que ens importi més algú del que ni sabem el seu nom.

-...

No dic res, no calen paraules, els abraço, ben fort, tant que si fóssim glaçons ja ens hauríem desfet dins el nostre petit got, i desfer-se al seu costat, quina meravella de final seria, potser continuaria sense ser el protagonista, però almenys seria complement d’ells, de la gent que estimo.

-Va, sortim.

-Acabat la beguda, doncs, que no ens deixaran sortir. -em recorda el Guillem.

-Si si ara.

-Tiuus mireu quina noia més maca, ahhhh a la ciutat totes són una bellesa.

-Però Pol, no tenies xicota tu?

-... deixa de parlar i acaba’t la Pepsi.

En Guillem riu. Veig el final del got, el glaçó es comença a quedar sol, la beguda que refredava ja no hi és on sempre ha estat, ara és dins meu. El temps passa, vaig tragant, i el “chumba chumba” encara fa sacsejar els cossos que segueixen el ritme d’altres cossos orquestrats per la música del dj. I el glaçó segueix dins el got: sol, petit.

Tirem cap a la sortida de la discoteca fent brometes de les nostres. La llum de l’exterior es veu, i els sorolls de la festa van disminuint.

-No pots sortir. -Em diu el segurata.

-Com???

-El got, a dintre.

Els meus amics anaven davant meu, “espereu, ara vinc” els hi dic. Torno a dintre, deixo el got on sigui, i veig la llum de la festa reflectint-se al glaçó…i l’agafo amb les dues mans, amb tendresa, no vull desfer-lo, collons està gelat!

Avanço cap a la sortida, el segurata per fi em deixa sortir, li envio una mirada mortal.

-Per fiii Miquel.

-Va, anem a asseure'ns a un banc.

-Si us plau, massa calor feia allà, semblava un búnquer de com estàvem de tancats.

Mentre caminem en la cerca d’un banc per xerrar de la vida, m’apropo a un arbre qualsevol, on deixo al petit glaçó.