Cercador
Pesat
Un relat de: aboltra- Compartir:
Sempre em diu que jo soc un pesat, per tant, vaig deduir que aquest era el meu nom. Quan li duia la pilota o alguna cosa… m'ho llençava a la cara i ell posava de mentre una expressió que encara no entenia, segurament estava "cansat". Jo ja no tenia amb qui jugar des d'aleshores, però sé que era un molt bon amo, quan ell acabava de menjar, m'oferia el que li havia "sobrat", però dia i nit sentia un sorollet a la meva panxa, segurament era comú en els gossos.
El meu dia preferit eren els dissabtes, em donava l'aigua que utilitzaria per a tota la setmana i també em treia a passejar!
Els meus companys canins de l'exterior semblaven més en forma que jo, però això m'és igual, perquè jo soc més feliç que ningú amb el meu amo al meu costat, per molt que només estiguem 5 minuts al carrer.
De sobte, quan jo ja tenia dos mesos, vam deixar de sortir, i el meu amo ni em mirava, segur que hauré fet alguna cosa malament…
Ja no sabia què fer, sincerament estava avorrit, però jo aprofitava quan ell obria el jardí durant una estona, amb sort no s'oblidava que jo havia sortit, perquè si no s'adonava m'havia de passar la nit a les fosques, quina por!
Un dia d'aquests que m'havia quedat a fora i va començar a ploure, feia fred, i a sobre portava dies sense que ell em donés res per menjar ni beure, plorava, però no m'escoltava, no passa res, sé en el fons que el meu amo es preocupava per mi.
Va obrir la porta unes hores més tard, em trobava fatal, segur que m'abraçaria, però no, ni em va mirar, només em va donar una empenta perquè el deixés passar…
Jo em trobava malament, crec que no beuré aigua d'un toll mai més, el soroll de la panxa no parava d'augmentar, no sabia què fer, però el meu instint animal sí, així que ho sento amo… però seria un pesat per última vegada. Vaig córrer cap a les escombraries i vaig llençar-les a terra, al moment vaig començar a remenar i menjar com un "bruto" qualsevol cosa que trobés de menjar, i es va apropar el meu amo ben ràpid "para gos de merda!" va dir, no sabia què fer, tenia por, segur que em feia fora de casa… vaig mirar-li la cara, estava molt molt enfadat, de cop, sentia un mal gegant per tot el cos, m'havia donat una puntada de peu, vaig xocar contra la paret i vaig caure a terra, jo estava estirat mentre ell mirava com veia el que m'havia menjat, em va mirar de sobte "puto gos" va dir, sé que soc un fastig per la meva espècie, una decepció per al meu amo. De sobte, ell es va ficar a sobre meu de certa forma perquè jo no pogués escapar-hi, aleshores, rítmicament al meu patiment em pegava una vegada i un altre sense aturar-se. Mentre ho feia em deia certes coses: "Va ser un error agafar-te des de l'inici! No servies per a res! Cada "bub-bub" que feies em donaven ganes d'abandonar-te! Ets un pesat que no para de demanar de menjar i beure! Per què t'havia de treure a passejar?! Ves a pixar al vàter si en tens ganes! Collons! Que bé que se sent demostrar-te la meva fúria, tant de bo et moris!" No acabava d'entendre que em deia, però segur que m'estava demanant perdó per haver-me de castigar, quin bon amo que és! I per últim, abans de morir, amb un somriure a la cara vaig recordar la seva cara de felicitat a l'adoptar-me.
El meu dia preferit eren els dissabtes, em donava l'aigua que utilitzaria per a tota la setmana i també em treia a passejar!
Els meus companys canins de l'exterior semblaven més en forma que jo, però això m'és igual, perquè jo soc més feliç que ningú amb el meu amo al meu costat, per molt que només estiguem 5 minuts al carrer.
De sobte, quan jo ja tenia dos mesos, vam deixar de sortir, i el meu amo ni em mirava, segur que hauré fet alguna cosa malament…
Ja no sabia què fer, sincerament estava avorrit, però jo aprofitava quan ell obria el jardí durant una estona, amb sort no s'oblidava que jo havia sortit, perquè si no s'adonava m'havia de passar la nit a les fosques, quina por!
Un dia d'aquests que m'havia quedat a fora i va començar a ploure, feia fred, i a sobre portava dies sense que ell em donés res per menjar ni beure, plorava, però no m'escoltava, no passa res, sé en el fons que el meu amo es preocupava per mi.
Va obrir la porta unes hores més tard, em trobava fatal, segur que m'abraçaria, però no, ni em va mirar, només em va donar una empenta perquè el deixés passar…
Jo em trobava malament, crec que no beuré aigua d'un toll mai més, el soroll de la panxa no parava d'augmentar, no sabia què fer, però el meu instint animal sí, així que ho sento amo… però seria un pesat per última vegada. Vaig córrer cap a les escombraries i vaig llençar-les a terra, al moment vaig començar a remenar i menjar com un "bruto" qualsevol cosa que trobés de menjar, i es va apropar el meu amo ben ràpid "para gos de merda!" va dir, no sabia què fer, tenia por, segur que em feia fora de casa… vaig mirar-li la cara, estava molt molt enfadat, de cop, sentia un mal gegant per tot el cos, m'havia donat una puntada de peu, vaig xocar contra la paret i vaig caure a terra, jo estava estirat mentre ell mirava com veia el que m'havia menjat, em va mirar de sobte "puto gos" va dir, sé que soc un fastig per la meva espècie, una decepció per al meu amo. De sobte, ell es va ficar a sobre meu de certa forma perquè jo no pogués escapar-hi, aleshores, rítmicament al meu patiment em pegava una vegada i un altre sense aturar-se. Mentre ho feia em deia certes coses: "Va ser un error agafar-te des de l'inici! No servies per a res! Cada "bub-bub" que feies em donaven ganes d'abandonar-te! Ets un pesat que no para de demanar de menjar i beure! Per què t'havia de treure a passejar?! Ves a pixar al vàter si en tens ganes! Collons! Que bé que se sent demostrar-te la meva fúria, tant de bo et moris!" No acabava d'entendre que em deia, però segur que m'estava demanant perdó per haver-me de castigar, quin bon amo que és! I per últim, abans de morir, amb un somriure a la cara vaig recordar la seva cara de felicitat a l'adoptar-me.
