Aquest relat mostra un romanticisme de temps passats, el festeig dels anys seixanta.
Una historieta que trobo molt simpàtica.

Llegint aquest poema veig la fotografia d'un preciós dia de febrer, quan les plantes i arbres oloren primavera.

Cada dia ens hi apropem més, cada minut que passa és un minut que resta, però tu tens la destresa de fer-ne un poema i així semble menys terrible.

Un preciós poema. La boira inspira i fa respecta.

Em recorda els matins tranquils a la platja de Sa Riera, quant l'aigua encara estava neta i mig adormida.
Mentres la gent descansava de les disbauixes de la nit, jo m'aixacava ben d'hora i aprofitava per gaudir de la sortida del sol i el silenci d'una mar plana.

Em sento identificada amb els teus poemes i fas reviure bonics temps passats.

Un relat adient que honora a les persones emigrants d'una terra, d'un poble, d'un país i poques ho fan per gust.

El romanticisme melancòlic hi està ben reflectit en aquest poema.
En transporta a la cuina de la casa de pagès veient el sol de tardor com s'amagava dintre un fons de cel vermellós i la musica del vent terrorífic. En feia basarda sortir a fora.

Tot un honor que facis referència a un esdeveniment-espectacle que va ser molt important per la ciutat de Granollers.

Caram, un relat on m'hi sento identificada. Voluntariat per donar vida als pobles sense esperar res a canvi, simplement la satisfacció de la gent.