Mort

Cada dia ens hi apropem més, cada minut que passa és un minut que resta, però tu tens la destresa de fer-ne un poema i així semble menys terrible.

Devers el 2016 vaig publicar un poema sobre la mort de ma mare, Oh mare!, duia per títol Llegint el teu he trobat certa similitud amb el meu, si més no, en què representa tenir-la com a companys de viatge. Com una ombra que en qualsevol moment pot irrompre. El teu poema és fruit de la reflexió humana i si et serveix de consol et diré que aquesta com a tal no existeix pas. Ans el contrari de mort no és vida sinó naixement. Hi ho fas amb un respecte exemplar, elegant i sobretot amb una sinceritat que m'agrada moltíssim. Bon Nadal!

Tota cursa té un final, tota vida té un final, tots els boscos són plens de fulles a terra, mortes, precioses, catifa de colors i crepiteig. La mort és el final, però intentarem que sigui bonic com un camí tardoral enmig d'un bosc de faigs. Una abraçada.

Aleix

Un poema, profund, que ompli el cor, per la situació en què et trobes. Vas a la taula, però no saps quan tornaràs. El dilema del dubte aplega fons.
Enhorabona, per aquest poema, que m'ha agradat.
Que passes un bon Nadal en companyia dels teus.

Cordialment.

Sentir la mort a prop la mort, ha de ser molt angoixant. Tenir l'oportunitat de poder viure un dia més, és un autèntic regal. Un poema profund i d'alt nivell, com acostumen a ser els teus poemes.

Enhorabona, Josep.

Rosa.