Viatge

Un viatge d'anada i tornada. el què trobes quan tornes i la terra que et demana ajuda.

M'ha agradat.

Jo també va ésser fora uns anys, quatre, i en tornar aquells camps que havien conrreat la meva família , jo també|, durant generacions s'havien omplert de cases unifamiliars i de majoritàriament gent que no parla la nostra estimada llengua. El torrent que les atravessa on hi creixien els saüquers i les Campanoles ara són coberts de terra sobreposada i el curs de l'aigua, la poca que hi baixa, ara arrossegen deixalles.... El teu relat m'ha fet recordar aquests moments....Quan dius els pares més vellets sé de què parles. Un text molt sentit i colpidor. Roda el món i torna al born.

La gent té tot el dret del món a bellugar-se, anar amunt i avall, buscar el que cerquen i no tenen. I a vegades, després del viatge d’anada bé el de tornada. M’ha agradat molt que el camp li demani que li pot fer feina. Un gran poema, Josep! Una abraçada

Aleix

Bona vesprada, Josep:
Gràcies per dir-me que és exquisit i per les felicitats, el meu poema Princeseta bruna.
M'alegro que t'hagi agradat.
Cordialment.

Un relat adient que honora a les persones emigrants d'una terra, d'un poble, d'un país i poques ho fan per gust.

complicat, en un viatge poc encoratjador pel nul futur que representa. Els pares vellets i el relleu del fill, difícil de dur a terma,. Malauradament, treballar els camps, ja no és el que era. No sé si l'he sabut interpretar aquest relat, si més no, és que m'ha transmés.
Salutacions.
Rosa.

Molt ben redactat la qüestió de què els pares ja són vellets i necessiten llaurar el camp.
Detalladament la vellesa dels pares.
Mai hi havia llegit un relat com aquest molt original.
Enhorabona, Josep Ventura.
M'ha agradat llegir-lo.

Cordialment.
PERLA DE VELLUT